SEGONA CARTA ALS

CORINTIS

1

1 Pau, apòstol de Crist Jesús per designi de Déu, i el germà Timoteu, a l'església de Déu que és a Corint, amb tots els creients d'arreu de l'Acaia.
2 Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, nostre Pare, i del Senyor Jesucrist.

Acció de gràcies pel consol

3 Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compassió i Déu que és tot consol.
4 Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sapiguem confortar els qui passen qualsevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el consol de Déu.
5 Perquè, si bé els sofriments de Crist ens omplen a vessar, també és cert que ens omple a vessar la consolació per mitjà de Crist.
6 Si passem alguna aflicció és perquè redundi en benefici vostre i en la vostra salvació, i si som consolats és perquè redundi en la vostra consolació, que fa créixer la paciència per a suportar aquestes mateixes afliccions que nosaltres patim.
7 Tenim motius de sentir-nos esperançats pel que fa a vosaltres, perquè sabem que si sou companys de sofriments, ho sou també de la consolació.
8 Germans, no vull deixar d'explicar-vos les afliccions que vam haver de passar a l'Àsia. Foren tan aclaparadores que no les podíem suportar. Vam arribar a desesperar de la vida.
9 Però, si dintre nostre sentíem punyent la sentència de mort, va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.
10 Ell ens va salvar de tan greus perills de mort, i continuarà salvant-nos-en. Confiem que ell en endavant continuarà salvant-nos,
11 si vosaltres també hi ajudeu intercedint per nosaltres en oració; així, si per la intercessió de moltes persones ens és concedit el benefici, seran molts a agrair la gràcia en nom nostre.

Pau canvia de plans

12 Si d'alguna cosa podem estar orgullosos, és del testimoniatge de la nostra consciència, que ens certifica el bon comportament que hem tingut amb tothom, i especialment envers vosaltres, amb la puresa i l'honestedat que ve de Déu, sense pretensions de saviesa humana.
13 Ben cert, en les nostres cartes no hi escrivim res més que allò que hi llegiu i compreneu. Confio que ho acabareu d'entendre perfectament,
14 ja que heu començat a entendre-ho, a fi que nosaltres siguem un motiu d'orgull per a vosaltres, i vosaltres sigueu la nostra satisfacció el dia del nostre Senyor Jesús.
15 I amb aquest convenciment havia pensat de venir primer a vosaltres, i així serien dues les vegades que tindríeu el goig de veure'm:
16 la primera, camí de Macedònia, i després, de tornada, hauria vingut a veure-us i a preparar amb vosaltres el viatge a Judea.
17 ¿Serà que en aquest projecte he obrat amb lleugeresa? ¿O penseu que faig els meus plans amb mires humanes, dient sí i no segons la meva conveniència?
18 Déu és testimoni que no us diem un sí i un no alhora.
19 Perquè el Fill de Déu, Crist Jesús, que Silvà, Timoteu i jo hem predicat entre vosaltres, no és sí i no alhora, ans ha estat sí en ell,
20 puix que en ell totes les promeses de Déu han esdevingut un "Sí". Per això, quan lloem Déu diem l'Amén per mitjà d'ell.
21 És Déu qui ens referma en Crist juntament amb vosaltres. És Déu qui ens ha escollit,
22 qui ens ha marcat amb el seu segell i ha posat, endemés, en els nostres cors la garantia de l'Esperit.
23 Jo poso Déu per testimoni sobre la meva vida que, si encara no he vingut a Corint, ha estat per consideració a vosaltres.
24 No és que ens vulguem fer els amos de la vostra fe, sinó que volem ser cooperadors del vostre goig, car en la fe ja esteu prou ferms.