PRIMERA CARTA ALS

TESSALONICENCS

4

Viure per agradar Déu

1 Endemés, germans, això us demanem i requerim en el Senyor Jesús: que tal com vau aprendre de nosaltres de com cal comportar-se per agradar Déu - si bé de fet ja ho practiqueu -, procureu progressar més i més.
2 Ja sabeu quins preceptes us vam donar de part del Senyor Jesús.
3 La voluntat de Déu és que mantingueu la vostra santificació, que us aparteu de la fornicació;
4 que cadascun de vosaltres sàpiga controlar en santedat i respecte el propi cos,
5 i no pas en passions de mal desig, com fa la gent que no coneix Déu;
6 que en el negoci ningú no abusi del seu germà ni l'enganyi, perquè el Senyor castiga totes aquestes coses, com ja us hem advertit seriosament.
7 Perquè Déu no ens ha cridat pas a la impuresa, sinó a la santificació.
8 Per això, el qui ho rebutja, no rebutja un home, sinó Déu, que us dóna també el seu Sant Esperit.
9 I pel que fa a l'amor fraternal, no teniu necessitat que us n'escrigui, atès que Déu mateix us ha ensenyat a estimar-vos els uns als altres.
10 I, efectivament, així ho feu amb tots els germans de tota la Macedònia, però us exhortem, germans, a progressar més i més
11 i a posar tot l'afany a viure en pau, complint amb la vostra obligació, i a treballar amb les vostres pròpies mans, tal com us hem recomanat de fer,
12 a fi que visqueu dignament davant els no creients i no tingueu necessitat de ningú.

L'adveniment del Senyor

13 No volem tampoc, germans, que desconegueu la situació dels qui moren, a fi que no us entristiu com fan els altres que no tenen esperança.
14 Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, així també creiem que Déu portarà amb Jesús els qui s'adormiren en ell.
15 Això, doncs, us ho diem en paraula del Senyor que nosaltres, els qui restem vius quan torni el Senyor, no ens avançarem als qui ja s'hauran mort,
16 perquè el mateix Senyor a l'ordre de marxar, al crit d'un arcàngel i al so de la divina trompeta, baixarà del cel, i els morts en Crist ressuscitaran primer;
17 després, nosaltres, els vivents, els qui som deixats, serem enduts juntament amb ells en els núvols a rebre el Senyor en els aires; i així estarem sempre amb el Senyor.
18 Així, doncs, estimuleu-vos mútuament amb aquestes paraules.