PRIMERA CARTA ALS

TESSALONICENCS

3

No vacil·lar en les dificultats

1 Per això, no podent contenir-nos més, vam preferir restar sols a Atenes,
2 i vam enviar Timoteu, germà nostre, ministre de Déu i col·laborador nostre en l'evangeli de Crist, amb el propòsit de refer-vos i animar-vos en la vostra fe,
3 per tal que ningú no vacil·li en les dificultats presents, ja que, com vosaltres mateixos sabeu, és per això que som aquí.
4 Ja que també quan érem entre vosaltres us predèiem que hauríem de passar tribulacions, tal com heu vist que ha succeït.
5 Per aquest motiu també jo, que no em podia contenir més, el vaig enviar per assabentar-me de com estava la vostra fe, no fos cas que us hagués provat el temptador i els nostre treball s'hagués perdut.

Bones notícies de la comunitat

6 Però ara, Timoteu ha tornat de visitar-vos i ens ha donat bones notícies de la vostra fe i el vostre amor mutu, de com sempre ens recordeu amb afecte, i que teniu tantes ganes de veure'ns com en tenim nosaltres de veure-us a vosaltres.
7 De tot això, germans, enmig de totes les nostres angoixes i preocupacions, ens n'heu alleugerat per mitjà de la vostra fe,
8 perquè ara sí que revivim, sabent que us manteniu ferms en el Senyor.
9 Davant d'això, ¿quina acció de gràcies podem oferir a Déu per vosaltres, a canvi del gran goig que podem gaudir davant el nostre Déu per causa vostra?
10 Preguem nit i dia, amb viva instància, que puguem tornar-nos a veure i que puguem aportar el que manqui a la vostra fe.
11 Que Déu mateix, el nostre Pare, i Jesús, el nostre Senyor, encaminin el nostre viatge cap a vosaltres.
12 I, pel que fa a vosaltres, que el Senyor augmenti fins a vessar l'amor entre vosaltres i envers tothom, així com també el nostre per a vosaltres,
13 a fi que siguin refermats els vostres cors, en santedat irreprotxable, davant Déu, el nostre Pare, en la vinguda de nostre Senyor Jesús, amb tots els seus sants.