PRIMERA CARTA ALS

TESSALONICENCS

2

Ministeri de Pau a Tessalònica

1 També vosaltres mateixos, germans, sabeu que la nostra estada entre vosaltres no ha estat infructuosa;
2 malgrat els mals tractes i ultratges soferts a Filips - que ja coneixeu -, vam tenir prou confiança en el nostre Déu per a predicar-vos l'evangeli enmig d'una forta oposició.
3 Perquè la nostra exhortació no neix pas de l'error, ni de sòrdides intencions, ni és amb engany,
4 sinó que, tal com fórem aprovats de Déu perquè se'ns confiés la predicació de l'evangeli, així vam parlar, no pas com qui vol complaure els homes, sinó Déu, que examina els nostres cors.
5 Prou sabeu que mai no hem emprat paraules aduladores ni hem tingut cobdícies encobertes, Déu n'és testimoni;
6 ni hem envejat honors humans, ni vostres ni d'altres.
7 Baldament que, com a apòstols de Crist, hauríem pogut imposar-nos, no obstant, tinguérem força delicadesa amb vosaltres, com quan una dida dóna escalf als seus propis fills.
8 Us estimàvem tant que hauríem desitjat fer-vos participar no solament de l'evangeli de Déu, sinó fins i tot de les nostres pròpies vides: tant estimats heu esdevingut per a nosaltres.
9 Recordeu, si no, germans, els nostres treballs i fatigues; de com treballant nit i dia, a fi de no ser una càrrega a cap de vosaltres, us vam predicar l'evangeli de Déu.
10 Vosaltres en sou testimonis, i Déu ho és també, de com en fou, de correcte, just i sense queixa, el nostre comportament envers vosaltres, els creients.
11 Així mateix us consta que ens hem comportat amb vosaltres com un pare amb els seus fills, exhortant i animant cadascun de vosaltres,
12 encoratjant-vos a fi que visquéssiu com és digne de Déu, que us crida al seu Regne i glòria.

Varen rebre la Paraula de Déu

13 Per això, també nosaltres donem gràcies a Déu incessantment, perquè, quan vàreu rebre la paraula de Déu que ens heu sentit predicar, l'acollíreu, no pas com a paraula humana, sinó tal com és en realitat, paraula de Déu que actua eficaçment en vosaltres, els creients.
14 De fet, vosaltres, germans, heu vingut a ser una repetició de les esglésies de Déu en Crist Jesús, que són a la Judea, ja que també heu patit de part dels vostres compatriotes les mateixes coses que sofrien ells de part dels jueus:
15 d'aquells qui van matar el Senyor Jesús, com també els profetes, i a nosaltres ens han expulsat; aquells qui desplauen a Déu i es fan enemics de tothom,
16 quan ens impedeixen de predicar als gentils a fi que se salvin. Així van constantment curullant la mesura dels seus pecats, però a la fi descarregarà damunt d'ells la ira.

Propòsit de fer-los una visita

17 Per la nostra part, germans, el breu temps que ens hem quedat privats de la vostra presència - si bé no del vostre afecte -, ens apressava el desig ardent que tenim de venir a veure-us cara a cara,
18 així que ens vam proposar fer-vos una visita, particularment jo, Pau, més d'una vegada, però Satanàs ens ho ha impedit.
19 De fet, quina pot ser la nostra esperança, la nostra alegria i corona gloriosa? ¿No heu de ser-ho vosaltres, davant nostre Senyor Jesús, quan ell vingui?
20 Sí, vosaltres sou la nostra glòria i la nostra joia!