PRIMERA CARTA ALS

CORINTIS

8

La carn sacrificada als ídols

1 Pel que fa a la carn sacrificada als ídols, ja sé que tots tenim prou coneixement. Però el coneixement infla, mentre que l'amor edifica.
2 Si algú es pensa que coneix alguna cosa, encara no sap com cal conèixer.
3 Però si un estima Déu, aquest és conegut per ell.
4 Tornant als aliments sacrificats als ídols, ja sabem que l'ídol no és res en el món, i que no hi ha més que un sol Déu;
5 perquè, encara que es parla d'alguns déus, siguin del cel o de la terra, on els déus i senyors són nombrosos,
6 per a nosaltres, però, només hi ha un sol Déu, el Pare, de qui prové tot l'univers, i a qui som destinats; i un sol Senyor, Jesucrist, per qui existeix l'univers i per mitjà del qual nosaltres anem a ell.
7 Però no tothom té aquest coneixement, ja que alguns que estaven acostumats fins fa poc temps a venerar els ídols, mengen amb cert temor la carn sacrificada a l'ídol, i la seva consciència, que encara és poc formada, se'n sent culpable.
8 És clar que la carn no és pas el que ens fa acceptables davant Déu; de fet, no tindrem res de més si en mengem, ni tindrem res de menys si no en mengem.
9 Mireu, però, que aquest dret vostre no es torni un entrebanc per als febles.
10 Perquè si tu, que saps discernir, t'entaules a menjar en un recinte idolàtric, i un germà poc format et veu, ¿no serà induïda la seva consciència feble a menjar de l'ofrena idolàtrica?
11 Llavors, per culpa del teu coneixement es pot perdre el feble, el germà pel qual Crist va morir.
12 Així, pecant contra els germans i ferint-los la consciència insegura, pequeu contra Crist.
13 Per tant, si un menjar és ocasió d'escàndol al meu germà, no tastaré carn mai més, per no esgarriar el meu germà.