PRIMERA CARTA ALS

CORINTIS

7

Sobre el matrimoni

1 A propòsit de les coses que m'heu consultat per escrit. Pot ser positiu per a l'home prescindir del matrimoni,
2 però per causa de la incontinència és convenient que cada home tingui la seva muller i cada dona el seu marit.
3 Que el marit compleixi el deure matrimonial amb la seva muller, i la muller compleixi igualment amb el marit.
4 La muller no pot disposar del propi cos, sinó el marit, com tampoc el marit no pot disposar del propi cos, sinó la muller.
5 No us priveu l'un de l'altre, si no és temporalment i de comú acord, per dedicar-vos a la pregària; però després torneu a la vida en comú, no fos cas que, per manca de domini, Satanàs us temptés.
6 Tot això ho dic més com una concessió que no pas com un precepte.
7 Jo voldria que tothom fos com jo; però cadascú rep de Déu el seu propi do, qui d'una manera, qui d'una altra.
8 Als solters i a les viudes els dic que els seria bo si es quedaven com ara jo;
9 però si no poden guardar continència, que es casin, perquè és millor casar-se que cremar-se.
10 Als casats els dono aquest manament, que no és meu, sinó del Senyor: que la muller no se separi del marit,
11 i si se'n separa, que no es torni a casar, o que faci les paus amb el marit; i el marit, que tampoc no deixi la muller.
12 Als altres, els ho dic com a cosa meva i no pas del Senyor: si algun germà és casat amb una no creient, i ella està d'acord a conviure amb ell, no té per què deixar-la.
13 I si una dona és casada amb un no creient, i ell està d'acord a conviure amb ella, que no deixi el marit.
14 Perquè el marit no creient és santificat per la muller, i la muller no creient és santificada pel marit creient. Altrament, els vostres fills formarien part del món pagà, i de fet són part del poble sant.
15 Però, si el no creient es vol separar, que se separi, ja que, en aquest cas, el germà o la germana no han de sentir-se lligats: Déu els ha cridat a viure en pau.
16 ¿Saps tu, dona, si així salvaràs el marit? O bé, ¿saps tu, home, si així salvaràs la muller?

Viure en la condició assignada

17 Fora d'això, que cadascú visqui en la condició que el Senyor li té assignada, en l'estat que Déu l'ha cridat. Aquesta és la norma que dono a totes les comunitats.
18 ¿Que algú és cridat essent circumcidat? Que no ho dissimuli. ¿Que algú és cridat sense ser circumcidat? Que no es circumcidi.
19 La circumcisió no val res, ni tampoc la incircumcisió; el que compta és el compliment dels manaments de Déu.
20 Que cadascú continuï en la condició que tenia quan fou cridat.
21 ¿Eres esclau quan vas ser cridat? No n'estiguis capficat; però si encara pots aconseguir la llibertat, aprofita-ho.
22 Perquè el qui era esclau quan fou cridat en el Senyor, és un llibert del Senyor; i així també el qui era lliure quan fou cridat, és un esclau del Crist.
23 Heu estat comprats per un preu: no us feu esclaus dels homes!
24 Que cadascú, germans, es mantingui davant Déu en la mateixa condició en què fou cridat.

Els solters i els casats

25 Pel que fa al celibat, no he rebut cap manament del Senyor, però dono el meu parer com qui té prou credibilitat per la bondat del Senyor.
26 Penso, doncs, que és una cosa bastant bona, atesa la situació present, perquè és millor per a l'home quedar-se com està.
27 ¿T'has unit a una dona? No busquis separar-te'n. Ets solter? No busquis dona.
28 Amb tot, no faries cap mal si et casaves, i si la soltera es casava, tampoc. Però aquests tindran dificultats en la vida, i jo us ho voldria estalviar.
29 El que vull dir, germans, és que el temps s'escurça; d'ara endavant cal que els qui tenen muller visquin com si no en tinguessin;
30 els qui estan de dol, com si res no els entristís; el qui estan contents, com si res no els alegrés; els qui compren, com si no tinguessin res;
31 els qui gaudeixen de la vida, com si no en gaudissin; perquè aquest món que veiem ara s'està desfent.
32 Jo voldria que no tinguéssiu cap neguit. Els solters tenen ànsia per les coses del Senyor, i procuren agradar el Senyor.
33 En canvi, els casats es preocupen de les coses del món, de com acontentar la muller; i han de dividir les atencions.
34 També, la dona sense marit i la noia soltera tenen cura de les coses del Senyor, i s'hi consagren de cos i ànima; però la casada pensa en les coses del món, de com acontentar el marit.
35 Tot això us ho dic pel vostre bé; no penseu que vull posar-vos restriccions, sinó que miro el que és més digne per a servir el Senyor amb una dedicació sense destorb.
36 Si algú creu que no es comporta com cal amb la seva promesa, perquè se li passa l'edat en què convé casar-se, que faci el que vulgui, no peca: que es casin.
37 Però, aquell qui ha meditat profundament la seva decisió sense que res no l'obligui en contra, ans és amo de fer la seva voluntat, si ha decidit quedar-se solter, farà ben fet.
38 En tot cas, qui es casa amb la promesa fa bé, i qui no es casa fa millor.
39 La muller està lligada mentre el seu marit és viu, però, si el marit es mor, queda lliure per a casar-se amb qui vulgui, sempre que sigui en el Senyor.
40 Si bé em sembla que serà més feliç si es queda com està. Aquest és el meu parer, i em penso que també jo tinc l'Esperit de Déu.