PRIMERA CARTA ALS

CORINTIS

5

El càstig de l'immoral

1 Per tot arreu se sent parlar d'un cas d'immoralitat que hi ha en la vostra comunitat, d'una tal immoralitat que no es troba ni entre els pagans; fins al punt que un fa vida amb la muller del seu pare.
2 I vosaltres tan satisfets! Ni tan sols no heu demostrat sentir-ho, a fi que fos apartat de la vostra comunitat el qui ha fet tal cosa.
3 El que és jo, físicament lluny, però com a concurrent en l'esperit, ja he judicat, com si hi fos present, el qui així s'ha comportat:
4 congregats en el nom del Senyor Jesús, vosaltres i el meu esperit, amb el poder de nostre Senyor Jesucrist,
5 que aquest home sigui lliurat a Satanàs per a càstig corporal, a fi que el seu esperit pugui ser salvat el dia del Senyor.
6 No és pas bona aquesta suficiència vostra. ¿No sabeu que un bocí de llevat fermenta tota la pasta?
7 Netegeu-vos del llevat del passat, per tal que sigueu una pasta nova, perquè també vosaltres sou sense llevat, atès que el Crist, la nostra pasqua, ja ha estat immolat.
8 Per tant, celebrem la festa, no amb llevat del passat, ni amb llevat de malícia i dolenteria, sinó amb la sinceritat i la veritat del pa sense ferment.
9 En la meva carta us deia que no tinguéssiu tractes amb la gent llicenciosa;
10 no em referia a tots els llicenciosos d'aquest món en general, ni als usurers, lladres o idòlatres, altrament us caldria sortir del món.
11 Ara bé, jo us advertia que no tinguéssiu tractes amb ningú, tot i que tingui el tractament de germà, si és llibertí, usurer, idòlatra, difamador, embriac o lladre; amb homes d'aquesta mena no heu de compartir-hi ni la taula.
12 Què m'hi va a mi, amb els de fora, perquè jo els judiqui? ¿No són els de dins els qui heu de judicar vosaltres?
13 Els de fora, ja els judicarà Déu. Traieu el pervers de la vostra comunitat.