PRIMERA CARTA ALS

CORINTIS

3

Enveges i dissensions

1 Per tant, jo, germans, no us vaig poder parlar com a espirituals, sinó com a carnals, com a cristians infantils.
2 Us he nodrit amb llet i no amb menjar sòlid, perquè llavors no estàveu prou capacitats; i tampoc no n'esteu ara,
3 perquè encara sou carnals. En efecte, mentre hi ha entre vosaltres enveges i dissensions, ¿no demostreu que sou carnals amb el comportament propi de l'home natural?
4 Quan l'un diu: "Jo sóc de Pau", i l'altre: "Jo, d'Apol·ló", ¿no sou com l'altra gent?
5 Què és Apol·ló i què es Pau? Uns simples servidors per mitjà dels quals heu arribat a creure, i cadascun segons el do que el Senyor li ha concedit.
6 Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però Déu ha donat la creixença.
7 Per tant, no compten ni el qui planta ni el qui rega, sinó Déu, que fa créixer.
8 El qui planta i el qui rega són iguals, però cadascú rebrà la recompensa ajustada al treball que hagi fet.
9 De fet, nosaltres som cooperadors de Déu; vosaltres sou conreu de Déu, la hisenda de Déu.
10 Segons la gràcia de Déu que se m'ha donat, vaig posar els fonaments com a expert arquitecte, però un altre hi edifica al damunt. Cadascú, doncs, que miri com sobreedifica.
11 Perquè ningú no pot posar cap altre fonament sinó el que hi ha posat, que és Jesucrist.
12 Però si algú, sobre aquest fonament, hi edifica amb or, plata, marbres preciosos, fusta, herba seca o palla,
13 l'obra de cadascú es farà evident, perquè el dia del Senyor la revelarà, serà comprovada amb el foc, i el foc demostrarà la qualitat de l'obra de cadascú.
14 Si l'obra que un ha edificat resisteix, en rebrà recompensa;
15 si l'obra d'algú es consumeix, es quedarà sense; amb tot, ell se salvarà, però com qui escapa de les flames.
16 ¿No sabeu que sou santuari de Déu, i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres?
17 Si algú destrueix el santuari de Déu, Déu el destruirà a ell; perquè el temple de Déu és sant, i aquest temple sou vosaltres.
18 Que ningú no s'enganyi a si mateix: si algun d'entre vosaltres es creu savi a la manera d'aquest món, que es faci ignorant per esdevenir savi de debò.
19 Perquè la saviesa d'aquest món és fatuïtat davant de Déu, ja que diu l'Escriptura: "Ell atrapa els savis en la seva pròpia astúcia."
20 I en un altre lloc: "El Senyor coneix els raonaments dels savis, i sap que són fútils."
21 Per tant, que ningú no es recolzi en els homes, perquè totes les coses són vostres:
22 sigui Pau, Apol·ló o Cefes, com el món, la vida, la mort, el present o el futur, tot és vostre;
23 i vosaltres sou de Crist, i Crist, de Déu.