PRIMERA CARTA ALS

CORINTIS

15

La resurrecció del Crist

1 Us recordo, germans, l'evangeli que us he anunciat, el que heu acceptat, en el qual també us manteniu ferms,
2 i pel qual així mateix sou salvats, si el conserveu tal com us l'he ensenyat; altrament, hauríeu cregut en va.
3 En primer lloc us he ensenyat allò mateix que jo vaig rebre: que el Crist va morir pels nostres pecats, d'acord amb el que diuen les Escriptures.
4 Que fou sepultat i que ressuscità el tercer dia, d'acord amb el que diuen les Escriptures.
5 Que s'aparegué a Cefes, i més tard als Dotze.
6 Després s'aparegué a més de cinc-cents germans aplegats, dels quals la majoria encara viuen i altres ja són morts.
7 Després s'aparegué a Jaume, més tard a tots els apòstols,
8 i finalment se m'aparegué també a mi, com a un darrer nat.
9 Perquè jo sóc el més petit dels apòstols, que ni mereixo el nom d'apòstol, perquè vaig perseguir l'Església de Déu.
10 Però per la gràcia de Déu sóc el que sóc, i aquesta gràcia seva en mi no ha estat estèril, ans he treballat més que tots plegats; si bé no pas jo, sinó la gràcia de Déu que és en mi.
11 Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que prediquem i això és el que heu cregut.

La resurrecció dels morts

12 Ara bé, si es proclama que Crist va ressuscitar d'entre els morts, com és que alguns de vosaltres diuen que no hi ha resurrecció dels morts?
13 Aleshores, si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat,
14 i si Crist no ha ressuscitat, en aquest cas, la nostra predicació és buida, i ho és també la vostra fe.
15 A més esdevenim falsos testimonis de Déu, ja que hem testificat de part de Déu que ell va ressuscitar el Crist, el qui, de fet, no hauria ressuscitat si de veritat els morts no ressusciten.
16 Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat;
17 i, si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe no té cap efecte, i encara esteu en els vostres pecats.
18 Per consegüent, també els morts en Crist són perduts.
19 Si l'esperança que tenim en Crist se centra només en aquesta vida, som els més desventurats de tots els homes.
20 Però el fet és que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com a primícia d'aquells que són morts.
21 Ja que la mort vingué per un home, també per un home ha vingut la resurrecció dels morts.
22 Així com en Adam tots moren, també en Crist tots reviuran;
23 cadascú, però, al seu torn: Crist com a primícia, després els qui són de Crist, el dia de la seva vinguda.
24 Tot seguit vindrà la fi, quan ell haurà lliurat el Regne a Déu, el Pare, i haurà destruït tota mena de sobirania, autoritat i poder.
25 Perquè caldrà que ell regeixi fins que tots els enemics siguin posats sota els seus peus.
26 El darrer enemic a ser destruït serà la mort,
27 per tal com "tot ho ha sotmès sota els seus peus", i quan diu: "tot li ha estat sotmès", clarament exceptua aquell qui li ha sotmès tot a ell.
28 Després, quan la submissió sigui total, llavors, el Fill mateix també se sotmetrà a qui li haurà sotmès tot, a fi que Déu sigui el tot en tots.
29 Altrament, què en traurien aquells qui reben el baptisme en favor dels difunts? Si els morts de cap manera no ressusciten, a què treu batejar-se en lloc d'ells?
30 I, per què nosaltres ens arrisquem al perill tan sovint?
31 Que cada dia exposo la vida és tan cert, germans, com que vosaltres sou el meu honor en Crist Jesús, Senyor nostre.
32 I, si només per motivació humana he combatut amb feres a Efes, de què m'ha servit? Si és que els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem.
33 No us enganyeu: "Les males companyies corrompen els bons costums."
34 Desensopiu-vos com cal i deixeu de pecar, perquè n'hi ha alguns que no volen saber res de Déu; us ho dic per esperonar el vostre amor propi.

El cos de la resurrecció

35 Però, algú dirà: "Com ressuscitaran els morts? Amb quin cos vindran?"
36 No siguis beneit! El que tu sembres no pren nova vida si no mor abans.
37 I, això que tu sembres, no és pas l'organisme que ha de néixer després, sinó el simple gra, sigui de blat o de qualsevol altra llavor.
38 I Déu li dóna la forma com li sembla, i a cada llavor la planta corresponent.
39 Totes les carns no són iguals, sinó que una carn és la dels homes, una altra la de les bèsties, una altra la dels ocells i una altra la dels peixos.
40 També hi ha cossos celestes i cossos terrestres, però una és la resplendor dels celestials i una altra la dels terrenals.
41 Una és la claror del sol i una altra és la claror de la lluna, i una altra és la claror dels estels; i fins un estel té diferent claror d'un altre estel.
42 Així també serà la resurrecció dels morts. Se sembra en estat corruptible i ressuscitarà incorruptible;
43 se sembra en estat miserable, ressuscitarà en estat gloriós; se sembra en feblesa, ressuscitarà en fermesa;
44 se sembra un cos animal, ressuscitarà un cos espiritual. Així com hi ha un cos animal, hi ha un cos espiritual.
45 Així com diu l'Escriptura que el primer home, Adam, esdevingué ànima vivent, el darrer Adam és esperit vivificant.
46 No va ser primer l'home espiritual, sinó l'home animal; l'home espiritual ve després.
47 El primer home procedia de la terra, era terrestre; el segon home procedia del cel.
48 L'home terrestre és el prototipus dels terrestres; i l'home celeste ho és dels celestes.
49 I, de la mateixa manera que hem portat la imatge del terrestre, portarem també la imatge del celeste.
50 Us dic, germans, que allò que només és carn i sang no pot heretar el Regne de Déu; la corrupció no pot tenir part en la incorrupció.
51 Mireu, us revelaré un secret: no tots morirem, però tots serem transformats.
52 En un instant, en un batre d'ulls, quan toqui la trompeta final; perquè sonarà la trompeta i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats.
53 Perquè és necessari que aquest cos corruptible es revesteixi d'incorruptibilitat, i que aquest cos mortal es revesteixi d'immortalitat.
54 I quan aquest cos corruptible s'hagi revestit d'incorruptibilitat i aquest cos mortal s'hagi revestit d'immortalitat, aleshores es complirà la paraula escrita:
"La victòria s'ha engolit la mort.
55 On és, oh mort, la teva victòria?
On és, oh mort, el teu fibló?"
56 L'agulló de la mort és el pecat, i la potència del pecat prové de la Llei.
57 Però, donem gràcies a Déu, que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
58 Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l'obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.