PRIMERA CARTA ALS

CORINTIS

14

Els dons espirituals

1 Sigueu perseverants en l'amor, però aspireu als dons espirituals, sobretot el de profecia.
2 Perquè qui parla llengües [desconegudes] no parla als homes, sinó a Déu, ja qui ningú no l'entén, puix que les misterioses coses que diu les diu en esperit.
3 En canvi, el qui profetitza parla als homes, edificant, exhortant i consolant.
4 El qui parla en una llengua [desconeguda] s'edifica a si mateix, en canvi, el qui profetitza edifica l'església.
5 Prou voldria jo que tots vosaltres tinguéssiu el do de llengües, però m'estimo més que profetitzeu, perquè profetitzar val més que parlar en llengües, a no ser que també se n'interpreti el significat, a fi que l'església n'obtingui alguna edificació.
6 Suposem, germans, que quan jo us visito us parlés en llengües: de què us serviria, si no us comunico cap revelació, coneixement, missatge o ensenyament?
7 És el que passa amb els instruments musicals, com són la flauta o l'arpa: si no tinguessin el so diferent, com es podria distingir la tonada de l'una o de l'altra?
8 I si la trompeta dóna un toc confús, qui es prepararà per al combat?
9 Doncs, igualment vosaltres, si per mitjà del llenguatge arcà no doneu paraula ben entenedora, com es podrà entendre el que dieu? Serà com si parléssiu al vent.
10 Tan gran varietat de llenguatges com hi ha al món, per exemple, i no n'hi ha cap que no tingui el seu sentit.
11 Si jo, doncs, no conec el sentit que té el llenguatge, seré com un estranger per al meu interlocutor, i ell serà com un estranger per a mi.
12 Així també vosaltres: ja que desitgeu tant els dons espirituals, procureu tenir en abundància aquells que són per a l'edificació de l'església.
13 Per tant, el qui parla una llengua [desconeguda], que demani la gràcia de poder-la traduir.
14 Perquè, si faig oració en una llengua [desconeguda], és el meu esperit qui prega, però el meu enteniment no en treu cap profit.
15 Què s'ha de fer, doncs? Pregaré amb l'esperit, però pregaré també amb l'enteniment; cantaré amb l'esperit, però cantaré també amb l'enteniment.
16 Altrament, si beneeixes només amb l'esperit, el qui està en situació de simple oient, com podrà dir amén a la teva acció de gràcies, si no entén el que dius?
17 Perquè tu, sens dubte, has donat gràcies correctament, però l'altre no se n'aprofita gens.
18 Gràcies a Déu, parlo en llengües més que tots vosaltres;
19 però a l'assemblea prefereixo més parlar cinc paraules amb el meu enteniment, que puguin instruir també els altres, que no pas deu mil paraules en una llengua [desconeguda].
20 Germans, no sigueu infants en la manera de pensar; sigueu infantils pel que fa a la malícia, però pel que fa al criteri, sigueu adults.
21 A la Llei hi llegim: "Amb altres llengües i amb llavis d'estrangers parlaré a aquest poble, i ni així m'escoltaran, diu el Senyor."
22 Per tant, les llengües són un senyal per als qui no creuen, i no va dirigit als creients; en canvi, la profecia va dirigida als creients més aviat que als no creients.
23 Suposem que tota l'església es congrega en un lloc i tots parlen en llengües i entren persones no iniciades o no creients, no diran que sou bojos?
24 En canvi, si tots profetitzen, i entra algun no creient o no iniciat, tots el poden convèncer, tots el poden fer reflexionar,
25 fins al punt que els sentiments més íntims del seu cor quedaran al descobert. Llavors caurà rostre en terra i adorarà Déu, i reconeixerà que Déu és realment enmig de vosaltres.

Normes en el culte

26 Què s'ha de fer, doncs, germans? Quan estigueu reunits, que cadascú doni el que té, un salm, un ensenyament, una revelació, una expressió en llengua [desconoguda] o la seva traducció, però que tot es faci per a edificació espiritual.
27 Si algú parla en una llengua [desconeguda], que hi participin només dos, o, a tot estirar, tres, l'un darrere l'altre, i que un de sol en doni la traducció.
28 Però si no hi ha qui tradueixi, que restin en silenci durant la reunió, i que parlin amb si mateixos i amb Déu.
29 Igualment, si es tracta de profetes, que parlin dos o tres, i els altres que hi facin atenció.
30 Però si un dels asseguts rep una inspiració, que calli el qui parlava.
31 De fet tots podeu profetitzar, d'un a un, per tal que tots puguin aprendre i tots siguin estimulats.
32 Els dons espirituals profètics han d'estar sota el control dels profetes,
33 perquè Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau.
Com a totes les esglésies dels sants,
34 que les dones guardin silenci en les congregacions; perquè tal com ho diu la Llei, no els és permès de prendre la paraula, sinó que s'han de mantenir al seu lloc.
35 I, en cas que vulguin algun aclariment, que preguntin als seus marits en ser a casa, ja que no és correcte que una dona parli en la congregació.
36 ¿Per ventura la paraula de Déu va començar en vosaltres, o només ha arribat a vosaltres sols?
37 Qui es tingui per profeta o espiritual reconeixerà en això que us escric un manament del Senyor,
38 i, si hi ha algú que no ho vol reconèixer, que no ho reconegui.
39 Per tant, germans, procureu profetitzar sense impedir que es parlin llengües;
40 però que tot es faci amb dignitat i amb ordre.