PRIMERA CARTA ALS

CORINTIS

13

L'amor

1 Si jo tingués el do de parlar les llengües dels homes i dels àngels, però no tingués amor, no seria més que una campana que retruny o els platerets que dringuen.
2 I si tingués el do de profecia i comprengués tots els misteris i tota la ciència, i si tingués tota la fe, de tal manera que pogués remoure les muntanyes, si no tinc amor, no sóc res.
3 I si distribuís tots els meus béns en aliments per als pobres, i si oferís el meu cos perquè el foc el consumís, si no tinc amor, no em serveix de res.
4 L'amor és pacient, és benigne; l'amor no té enveja, l'amor no és pretensiós ni orgullós;
5 no és insolent ni egoista; no s'irrita ni és venjatiu;
6 no s'alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;
7 tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
8 L'amor mai no decau; però les profecies s'acabaran i les llengües cessaran, i la ciència finirà.
9 Perquè el nostre coneixement és imperfecte i la profecia és incompleta,
10 però, quan vindrà allò que és perfecte, serà inútil allò que és incomplet.
11 Quan jo era infant parlava com els infants, pensava com els infants, raonava com els infants; però quan em vaig fer home, vaig deixar el que era d'infant.
12 Ara hi veiem confusament, com per mitjà d'un mirall, però llavors hi veurem cara a cara. Ara conec parcialment, però llavors arribaré a conèixer d'igual manera com sóc conegut.
13 Per ara subsisteixen aquestes tres coses: la fe, l'esperança i l'amor; però la més gran és l'amor.