ZACARIES

 8

 

Promesa de pau i benestar

1 Novament vaig rebre una revelació del Senyor que deia:
2 “Així parla el Senyor Totpoderós: Sento un gran zel per Sió, una gelosia furiosa.
3 Això diu el Senyor: Tornaré a Sió, residiré enmig de Jerusalem, i serà anomenada «Ciutat de la Veritat», i la muntanya del Senyor Totpoderós, «Muntanya de la Santedat».
4 Això diu el Senyor Totpoderós: A les places de Jerusalem encara hi seuran els ancians i les ancianes, cadascun amb el seu bastó a la mà a causa dels seus molts anys.
5 Les places de la ciutat seran plenes de nois i noies que hi jugaran.
6 Això diu el Senyor Totpoderós: Encara que en aquells dies sembli una cosa impossible als ulls del romanent d’aquest poble, ¿haurà de ser també impossible als meus ulls? –diu el Senyor Totpoderós.
7 Això diu el Senyor Totpoderós: Jo alliberaré el meu poble de la terra d’orient i de la terra de ponent,
8 els faré venir i habitaran enmig de Jerusalem; ells seran el meu poble i jo seré el seu Déu, en la fidelitat i en la justícia.
9 Això diu el Senyor Totpoderós: Enfortiu les vostres mans, vosaltres, els qui en aquest temps escolteu aquestes paraules de la boca dels profetes, des del moment que es van posar els fonaments del temple del Senyor Totpoderós per a la seva reedificació.
10 Abans d’aquells dies no hi havia salari per als homes ni paga per al bestiar, ni hi hagué pau per al qui viatjava, a causa de l’enemic, perquè jo havia aviat els homes a combatre’s mútuament.
11 Però ara ja no em comportaré com en els temps passats amb el romanent d’aquest poble –diu el Senyor Totpoderós.
12 Hi haurà sembrada de pau; la vinya donarà el seu fruit, i la terra, la seva collita; el cel enviarà la rosada, i jo faré que el romanent d’aquest poble frueixi d’aquests béns.
13 I així com vau ser una maledicció entre les nacions, oh casa de Judà i casa d’Israel, així jo us salvaré i sereu una benedicció. No tingueu por; enfortiu les vostres mans.
14 Perquè així parla el Senyor Totpoderós: Igual com havia decidit de fer-vos mal quan els vostres avantpassats em van provocar l’enuig –diu el Senyor Totpoderós– i no me'n vaig desdir,
15 així mateix ara he decidit de fer el bé en aquest temps a Jerusalem i a la casa de Judà. No tingueu por!
16 Aquestes són les coses que heu de fer: Digueu-vos la veritat els uns als altres; als tribunals, jutgeu rectament i procureu la pau;
17 que ningú guardi mals pensaments al cor contra el seu proïsme; i no cobegeu jurar en fals, perquè jo avorreixo totes aquestes coses –diu el Senyor.”
18 Novament vaig rebre una revelació del Senyor Totpoderós que deia:
19 “Això diu el Senyor Totpoderós: Els dejunis dels mesos quart, cinquè, setè i desè es convertiran en joia, alegria i festivitats solemnes per a la casa de Judà. Estimeu, doncs, la veritat i la pau!
20 Això diu el Senyor Totpoderós: Encara vindran pobles i habitants de moltes ciutats;
21 i els habitants d’una ciutat aniran a una altra i diran: ‘Anem a implorar el favor del Senyor i a buscar el Senyor Totpoderós.’ I els altres respondran: ‘Jo també hi vaig.’
22 Molts pobles i moltes nacions poderoses vindran a buscar el Senyor Totpoderós a Jerusalem i a implorar el seu favor.
23 Això diu el Senyor Totpoderós: En aquell temps succeirà que deu homes de parla diferent, d’entre totes les nacions, agafaran el faldó d’un jueu i li diran: Deixeu-nos venir al costat vostre, perquè hem sabut que Déu és amb vosaltres.”