ZACARIES

 2

 

Visió de la corda d’amidar

1 Una vegada més vaig alçar els ulls i vaig veure un home que tenia a la mà una corda d’amidar,
2 i li vaig preguntar: “On vas?” Ell em va contestar: “Vaig a amidar Jerusalem, per veure quina és la seva amplada i quina la seva llargada.”
3 I quan l’àngel que parlava amb mi ja se n’anava, li va sortir a l’encontre un altre àngel
4 que li va dir: “Cuita, vés a dir a aquest jove: Jerusalem serà habitada sense muralles a causa de la multitud de persones i bestiar que hi haurà dins.’
5 I jo –diu el Senyor– li seré una muralla flamejant tot al seu voltant, i la meva glòria serà dins d’ella.”

La crida als desterrats

6 Au, vinga, fugiu del país del nord! Perquè jo us he escampat als quatre vents del cel –diu el Senyor.
7 Au, Sió, escapa’t! Tu que habites amb la filla de Babilònia.
8 Perquè el Senyor Totpoderós ha dit això: “Darrere la glòria t’enviaré a les nacions que us han espoliat, ja que qui us toca a vosaltres toca la nineta dels meus ulls.
9 Mireu, ara aixeco la mà contra elles i es convertiran en el botí d’aquells que eren els seus esclaus.” I vosaltres sabreu que ha estat el Senyor Totpoderós qui m’ha enviat.
10 “Exulta i alegra’t, filla de Sió, perquè jo vinc a viure dintre teu –diu el Senyor.
11 Moltes nacions s’uniran al Senyor aquell dia i formaran el meu poble, i jo habitaré enmig teu.” I sabràs que el Senyor Totpoderós m’ha enviat a tu.
12 El Senyor prendrà possessió de Judà com a heretat seva en la terra santa, i mantindrà l’elecció de Jerusalem.
13 Que tothom guardi silenci davant el Senyor, que ja s’aixeca de la seva santa mansió!