ZACARIES

 11

 

Càstig de les potències culpables

1 Obre les teves portes, Líban, i que el foc consumeixi els teus cedres!
2 Gemega, xiprer, perquè ha caigut el cedre, han estat abatuts els altius! Gemegueu, alzines de Basan, que el bosc impenetrable ha estat arrasat!
3 Se sent el plany dels pastors, la seva esplendor ha estat destruïda; se sent el rugit dels lleons, l’exuberància del Jordà ha estat arrasada.

Al·legoria del profeta pastor

4 Això diu el Senyor, el meu Déu: “Tingues cura de les ovelles destinades a l’escorxador,
5 aquelles que els qui les compren les maten sense cap recança i els qui les venen diuen: Beneït sigui el Senyor, que m’ha enriquit! Ni tan sols els seus pastors en tenen compassió.
6 Així jo tampoc no tindré compassió dels habitants del país –diu el Senyor–. Heus aquí que deixaré cadascun a mercè del seu veí i del seu rei; aquests devastaran el país i jo no els deslliuraré de les seves mans.”
7 Jo, doncs, em vaig disposar a pasturar les ovelles destinades a l’escorxador, les més dissortades del ramat. Em vaig preparar dues vares de pastor: a l’una la vaig anomenar Gràcia, i a l’altra, Unió, i vaig posar-me a pasturar les ovelles.
8 En un sol mes vaig fer desaparèixer tres pastors, i vaig perdre la paciència amb les ovelles i també elles es van cansar de mi.
9 Llavors vaig dir: ‘No us vull pasturar; la que hagi de morir, que mori; la que hagi de perdre’s, que es perdi; i les que quedin, que es mengin les unes a les altres.’
10 Vaig agafar la meva vara Gràcia i la vaig trencar per desfer el pacte que havia concertat amb totes les tribus.
11 Va ser desfet aquell mateix dia, i així els traficants d’ovelles que m’observaven van saber que allò era cosa del Senyor.
12 I Jo els vaig dir: ‘Si us sembla bé, doneu-me el meu salari; i si no, deixeu-ho.’ Ells em van pesar el meu salari: trenta peces de plata.
13 I el Senyor em va dir: “Tira al tresor del temple aquest esplèndid preu amb què ells m’han avaluat.” Vaig agafar, doncs, les trenta peces de plata i les vaig tirar al tresor del temple del Senyor.
14 Després vaig trencar la segona vara, Unió, per desfer la fraternitat entre Judà i Israel.

Al·legoria del pastor insensat

15 El Senyor també em digué: “Equipa’t ara amb els estris d’un pastor insensat,
16 perquè heus aquí que vaig a suscitar en el país un pastor que no vetllarà per les ovelles perdudes; no buscarà les esgarriades, no guarirà les ferides i no alimentarà les sanes, sinó que es menjarà la carn de les grasses i fins els arrencarà les peülles.
17 Ai del pastor inútil que abandona el ramat! Que l’espasa caigui sobre el seu braç i sobre el seu ull dret! Que el seu braç s’assequi del tot i que el seu ull li quedi completament cec!”