SALMS

LLIBRE IV

 92

 

Bella cosa és lloar el Senyor

(Salm. Càntic. Per al dissabte.)


1 Bella cosa és lloar el Senyor

i cantar al teu nom, oh Altíssim,

2 proclamar al matí la teva bondat,

i la teva fidelitat cada nit,

3 al so de l’arpa decacorda i el llaüt,

amb l’acord suau de la cítara.

4 Ja que m’encises, Senyor, amb la teva obra,

exulto per les obres de les teves mans!


5 Són grandioses les teves gestes, Senyor!

Summament profunds els teus designis!

6 L’home estúpid no ho entén,

i el neci no comprèn aquestes coses.

7 Si creixen els dolents com l’herba,

i prosperen tants de malfactors,

és per a ser destruïts a perpetuïtat.

8 Però tu, Senyor, ets excels eternament.

9 Heus aquí, Senyor,

que els teus enemics seran anihilats,

els malfactors seran tots dispersats.


10 Però a mi m’acreixes la força

com la força d’un brau,

i m’has ungit amb oli novell;

11 he pogut passejar la mirada

sobre els meus adversaris,

amb satisfacció he sentit parlar

d’aquells malvats que s’havien alçat contra mi.


12 El just florirà com la palmera,

creixerà com un cedre del Líban.

13 Plantats a la casa del Senyor,

floriran als atris del nostre Déu;

14 encara donaran fruit a la vellesa,

viuran forts i ufanosos,

15 per proclamar que el Senyor és recte.

És la meva Roca, i en ell no hi ha injustícia.