SALMS

LLIBRE IV

 91

 

El meu Déu, en qui confio


1 Qui habita a l’empara de l’Altíssim,

i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,

2 diu al Senyor: Refugi i castell meu,

el meu Déu, en qui confio!

3 Ell et lliurarà del llaç del caçador

i de tribulació desgraciada;

4 t’abriga amb les seves plomes

i et cobreixes sota les seves ales:

la seva fidelitat t’és per escut i defensa.

5 No has de témer la basarda de la nit,

ni la sageta que vola de dia,

6 ni la pesta que s’infiltra a les fosques

o la plaga que devasta a migdia.


7 Ni que caiguin vora teu un miler,

o deu mil al teu costat,

a tu res no et tocarà.

8 Només obrint els ulls

veuràs la paga dels dolents.


9 Quan dius: “Tu ets, Senyor, el meu refugi”,

fas de l’Altíssim el teu acull.

10 No et vindrà cap mal,

ni cap desgràcia s’atansarà a la teva tenda,

11 perquè ha manat als seus àngels que et guardin en tots els teus camins;

12 et portaran damunt els palmells

perquè el teu peu no ensopegui en les pedres;

13 caminaràs damunt l’àspid i l’escurçó,

trepitjaràs el lleó i el drac.


14 “Ja que posa en mi el seu afecte, jo el salvaré,

el protegiré perquè reconeix el meu nom.

15 Sempre que m’invoqui jo l’escoltaré;

seré amb ell en la tribulació,

el salvaré i l’honoraré;

16 el satisfaré de dies perdurables,

i fruirà de la meva salvació.”