SALMS

LLIBRE I

 9

 

Cantaré al teu nom, oh Altíssim!

(Del mestre de cant. Al to de “Mut labben”. Salm de David.)


Àlef

1 Et dono gràcies, Senyor, amb tot el cor,

contaré totes les teves meravelles;

2 vull alegrar-me i exultar en tu,

cantaré al teu nom, oh Altíssim!

Bet


3 Quan recularan els meus enemics,

ensopegaran i cauran davant teu.

4 Has defensat el meu dret i la meva causa,

assegut al tribunal com a Jutge just.

Guimel


5 Has reprimit les nacions i exterminat l’impiu,

n’has esborrat el nom per sempre més.

6 S’han acabat els enemics: fins llur record s’ha esvaït.

Enderrocades, les ciutats són ruïnes per sempre.

He


7 Però el Senyor presideix perpètuament,

afermat el seu tron per al judici,

8 per a regir l’univers amb justícia

i sentenciar els pobles amb equitat.

Uau


9 El Senyor és una ciutadella per a l’oprimit,

un refugi en moments de tribulació.

10 Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom,

perquè no abandones els qui et cerquen, Senyor.


Zain


11 Canteu salms al Senyor que habita a Sió,

divulgueu les seves proeses entre els pobles;

12 ell demana comptes de sang i els recorda,

i no oblida el clam dels afligits.

Het


13 Compadeix-te de mi, Senyor;

mira’m afligit pels meus enemics,

tu que m’arrenques de les portes de la mort

14 per tal que proclami les teves lloances,

als portals de la Filla de Sió,

i t’exulti per haver-me salvat.

Tet


15 Els pagans s’han enfonsat en la fossa que excavaren;

a la trampa que havien parat s’hi han agafat el peu.

16 El Senyor s’ha mostrat i ha fet justícia:

el malvat s’ha entrampat en el propi parany. (Música. Pausa)

Jod


17 Que retornin els dolents cap al sepulcre,

tots els descreguts que s’obliden de Déu.

Caf


18 El pobre no quedarà oblidat per sempre,

ni l’esperança dels afligits serà del tot fallida.


19 Alça’t, Senyor, que no triomfi l’home;

que siguin jutjats els pagans davant teu.

20 Que s’esglaïn de por, Senyor;

que els pagans aprenguin

que no són sinó homes! (Pausa)