Has afavorit, Senyor, la teva terra

(Al mestre de cant. Dels fills de Corè. Salm.)

1 Has afavorit, Senyor, la teva terra,

has restablert el benestar de Jacob,

2 has perdonat la culpa del teu poble,

has tirat un vel sobre el seu pecat. (Pausa)

3 Has arraconat tota la teva indignació;

has procurat no encendre’t en la teva irritació.

4 Déu de la nostra salvació, rehabilita’ns;

i acaba amb la teva indignació contra nosaltres.

5 ¿Que vols estar sempre enutjat amb nosaltres,

i perllongar la teva ira, d’una generació a l’altra?

6 ¿És que no ens vols retornar la vida,

perquè el teu poble trobi en tu l’alegria?

7 Mostra’ns, Senyor, el teu amor,

i dóna’ns la salvació!

8 Vaig a escoltar el que ha de dir el Senyor:

Déu, ben cert, promet la pau al seu poble i als seus fidels,

perquè no tornin a ser tan inconseqüents.

9 Sí, ben a prop tenen la salvació aquells qui el veneren,

així la glòria s'instal·larà al nostre país!

10 La bondat i la fidelitat es van trobar,

la justícia i la pau s’han abraçat;

11 la fidelitat germinarà de la terra,

i la justícia vetllarà del cel estant.

12 El Senyor, per la seva part, concedirà el bé,

i la nostra terra donarà el seu profit:

13 la justícia anirà al seu davant,

i la pau seguirà les seves petjades.