SALMS

LLIBRE III

 78

 

Escolta, poble meu, el meu ensenyament

(Maskil. D’Asaf)


1 Escolta, poble meu, el meu ensenyament,

posa atenció a les paraules de la meva boca.

2 Obriré la meva boca amb una paràbola,

exposaré enigmes del passat.

3 Les coses que hem sentit i hem après,

el que els nostres pares ens van contar,

4 no ho amagarem pas als nostres fills,

ho explicarem a la futura generació

les glòries del Senyor i el seu poder,

i els prodigis que ha fet.


5 Ell establí un testimoni amb Jacob

i donà una llei a Israel,

i ordenà als nostres pares

que ho ensenyessin als seus fills

6 per tal que ho coneguin les generacions futures;

i perquè els fills que en naixeran, al seu torn, ho contin als seus fills

7 a fi que posin en Déu la seva confiança

i no oblidin les obres seves,

ans guardin els seus preceptes.

8 Que no es tornin com els seus pares,

gent indòcil i rebel,

gent de cor inconstant

i d’esperit infidel a Déu.


9 Els fills d’Efraïm, tan bons tiradors d’arc,

recularen el dia del combat;

10 no compliren el pacte fet amb Déu,

i no van voler actuar d’acord amb la seva llei;

11 tenien oblidades les seves grans gestes

i les meravelles que els havia fet veure.

12 Havia obrat prodigis, davant dels seus pares,

en el país d’Egipte, a la plana de Tanis.

13 Mig partí la mar i els féu passar,

contenint les aigües com una muralla;

14 durant el dia els guiava amb un núvol,

i cada nit amb llum de foc;

15 al desert va esberlar les roques

i els donà a beure a doll, sense mesura:

16 va fer brollar deus de la penya

i en féu córrer les aigües com a rius.


17 Però encara van tornar a pecar contra ell,

resistint l’Altíssim a l’estepa;

18 i temptaren Déu en els seus cors,

reclamant un menjar al seu gust,

19 i parlaren contra Déu dient:

“Que podrà Déu parar taula en el desert?

20 Prou que va trencar la roca i va rajar l’aigua,

i es vessava a torrentades,

però ¿podrà també donar pa

o abastar de carn el seu poble?”

21 En sentir això, el Senyor s’indignà

i s’abrandà en foc contra Jacob;

fins contra Israel s’alçà el seu furor,

22 perquè no havien tingut fe en Déu

ni confiança en el seu auxili.

23 No obstant, va manar als núvols des de dalt,

i, obrint les comportes del cel,

24 féu ploure sobre ells el mannà per a alimentar-se,

i els donà el blat celestial.

25 Tothom va menjar el pa dels valents,

els n’envià provisió per a atipar-se.

26 Remogué en el cel el vent de llevant

i emmenà amb la seva potència el de migjorn,

27 i va ploure carn damunt d’ells com la pols,

i ocells com l’arena de la mar;

28 caigueren enmig del seu campament,

a l’entorn de les seves tendes,

29 i en menjaren fins a atipar-se’n;

així els va satisfer el seu desig.

30 No havien desistit del seu rampell;

encara tenien el menjar a la boca

31 quan caigué damunt d’ells el furor de Déu:

féu estralls en els més forts

i abaté el jovent d’Israel.


32 Tot i amb això encara van pecar,

i no cregueren en els seus prodigis.

33 Per tant, va consumir els seus dies d’una bufada,

i els seus anys en el pànic.

34 Quan els feia mortaldat llavors el buscaven,

es convertien i s’afanyaven a trobar Déu,

35 i recordaven que Déu era el seu refugi,

el Déu Altíssim, el seu redemptor.

36 Però només l’adulaven amb la boca,

amb la llengua li mentien;

37 perquè el seu cor no era sincer,

ni foren fidels en complir el seu pacte.

38 Tot i així ell, compassiu, perdonava la maldat i no els destruïa;

tot sovint refrenava la seva ira

i no deixava esclatar tot el seu enuig,

39 perquè recordava que eren carn,

una alenada que se’n va i no torna.


40 Quantes vegades es rebel·laren al desert!

El contristaren en aquella soledat!

41 Altre cop tornaven a temptar Déu,

entristint el Sant d’Israel.

42 Ja no es recordaven de la seva mà,

del dia que els deslliurà de l’adversari

43 quan acomplí a l’Egipte els seus prodigis,

i els seus miracles a la plana de Tanis:

44 Convertí en sang els seus rius

i els seus recs perquè no poguessin beure;

45 envià contra ells tàvecs que els devoraven

i granotes que els consumien.

46 Abandonà la collita a la saltarel·la,

i el fruit del seu esforç a la llagosta;

47 devastà les vinyes amb la pedregada,

i les figueres amb la gebrada;

48 matà el bestiar amb la pedra,

i els ramats amb els llamps.


49 Descarregà damunt d’ells el foc de la seva ira,

indignació, còlera i tribulació,

com un tropell de missatgers de calamitats;

50 deixà lliure curs al seu furor,

no preservà l’ànima de la mort,

i destruí la seva vida amb la pesta.

51 Abaté tot primogènit d’Egipte,

les primícies de la vigoria a les tendes de Cam.

52 Féu sortir el seu poble com ovelles,

i els menà pel desert com un ramat.

53 Els va dirigir amb fermesa

perquè no tinguessin por,

mentre que la mar engolia els seus enemics.

54 Els féu arribar al seu territori sant,

a la muntanya que conquerí la seva dreta.

55 Expulsà les nacions davant d’ells,

els repartí en lots el seu heretatge,

i establí a les seves tendes les tribus d’Israel.


56 Però temptaren i provocaren el Déu Altíssim,

i no guardaren els seus preceptes.

57 Se n’apartaren i prevaricaren com els seus pares,

es van torçar com un arc afluixat.

58 L’indignaren amb els altars elevats,

i el provocaren amb les seves escultures.

59 Déu ho va sentir i s’enfurismà,

i rebutjà aïradament Israel;

60 abandonà el tabernacle de Siló,

el pavelló on habitava entre els homes;

61 i lliurà la seva potència al captiveri

i la seva majestat en mans dels adversaris.

62 Abandonà el seu poble a mercè de l’espasa

i s’indignà contra el seu heretatge.

63 El foc va devorar els seus joves,

i les seves donzelles no foren festejades;

64 els sacerdots caigueren a cops d’espasa,

i les seves viudes no els ploraren.

65 Però el Senyor es desvetllà, com si s’hagués adormit,

com un valent que torna en si del vi;

66 i atacà els seus adversaris pel darrere,

els causà la deshonra perpètua.


67 Rebutjà la tenda de Josep

i no va triar la tribu d’Efraïm,

68 sinó que escollí la tribu de Judà,

la muntanya de Sió, que ell estimava.

69 Edificà el seu santuari de forma eminent,

l’afermà per sempre com la terra.

70 Escollí David per servidor seu,

l’agafà d’entre les pletes d’ovelles,

71 el tragué d’anar darrere les cries

per pasturar Jacob, el seu heretatge.

72 Els ha pasturat amb cor voluntariós,

i els ha guiat amb la seva mà assenyada.