SALMS

LLIBRE III

 75

 

Et donem gràcies, Déu nostre

(Del mestre de cant. Al to de “Taixhet”. Salm D’Assaf. Càntic.)


1 Et donem gràcies, Déu nostre,

et donem gràcies; tot invocant el teu nom

proclamem les teves meravelles.


2 “Quan jo triï el moment,

faré justícia amb rectitud.

3 Ja pot trontollar la terra amb tots els qui l’habiten,

jo sostinc ferms els seus pilars.” (Pausa)

4 Dic als insensats: No us insolenteu!,

i als dolents: No planteu cara!

5 No gallegeu tan ufans contra l’Excels,

ni parleu contra la Roca amb posat d’arrogància,

6 perquè no és cosa de llevant ni de ponent,

ni del desert ni de la part muntanyenca;

7 que és Déu qui regeix:

ensorra l’un i exalta l’altre.

8 El Senyor té una copa a la mà,

on el vi fermenta carregat d’espècies;

en abocar-lo ell, fins el solatge s’engoliran,

que n’han de beure tots els malvats de la terra.


9 Però jo ho aniré anunciant sempre,

i cantaré lloança al Déu de Jacob:

10 “Ensorraré tota altivesa dels dolents,

mentre la força dels justos serà elevada.”