SALMS

LLIBRE III

 73

 

Déu és bo envers els de cor recte

(Salm. D’Assaf.)


1 Certament, Déu és bo envers Israel,

envers els de cor recte!

2 Però jo he estat a punt d’ensopegar,

ha faltat ben poc que no rellisqués,

3 perquè sentia enveja dels insensats,

veient la prosperitat dels descreguts.


4 No passen cap angúnia fins a la seva mort,

i la seva vigoria és ben forta.

5 No participen dels sofriments humans,

ni són atribolats com la resta dels mortals.

6 Per això duen l’orgull com un collar,

i la violència com un mantell que els cobreix;

7 els salten els ulls de la greixor,

el mal desig desborda del seu cor.

8 Escarneixen i parlen malignament,

amb altivesa fan amenaces de violència;

9 alcen la seva boca contra el cel,

i la seva llengua recorre la terra.


10 Per això el seu poble els va al darrere

i a boca plena engoleix l’aigua que li donen,

11 i diu: “Com pot saber-ho Déu?

Que en té coneixença, l’Altíssim?”

12 Mireu, així són els descreguts:

sempre tranquils augmenten la seva fortuna.

13 De manera que en va he conservat el meu cor íntegre

i m’he rentat les mans net de culpa,

14 ja que cada dia sóc assotat,

i el càstig em ve cada matí.

15 Si jo digués: “També jo raonaré així”,

renegaria del llinatge dels teus fills.

16 Quan meditava com podria entendre això,

ho veia com una empresa difícil,

17 fins que, penetrant els misteris de Déu,

he comprès el seu resultat.

18 Certament, els duus al precipici,

els empenys al desastre.

19 Com han quedat de sobte assolats;

s'extingiren, consumits de terror!

20 Com quan un desperta d’un somni,

Senyor, en desvetllar-te bandeges la seva aparença.


21 Quan tenia el cor amargat,

i em torturava la consciència,

22 em comportava estúpidament i no comprenia res,

era com les bèsties, davant teu.

23 Tanmateix, jo he estat sempre al teu costat,

em tens agafada la mà dreta;

24 amb el teu consell em fas de guia,

i després m’acolliràs en glòria.

25 Quin altre hi ha per a mi al cel?

Fora de tu no tinc altra satisfacció a la terra.

26 El meu cos i el meu cor defalleixen,

però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!


27 Perquè els qui s’allunyen de tu es perdran;

exterminaràs tots els qui se n’aparten.

28 Per a mi, acostar-me a Déu és el benestar;

poso en el Senyor, Déu sobirà, la meva confiança,

a fi de pregonar totes les seves obres.