SALMS

LLIBRE II

 71

 

Fes-me, tu, de roca inexpugnable


1 A tu, Senyor, m’acullo;

que mai no em senti decebut.

2 Guarda’m, per la teva justícia,

treu-me de perill, gira cap a mi la teva atenció i salva’m.

3 Fes-me, tu, de roca inexpugnable,

un fortí defensiu per a salvar-me,

perquè tu ets la meva roca, el meu castell.


4 Déu meu, arrenca’m de les mans del malvat,

de les grapes del pervers i de l’opressor;

5 perquè tu ets, Senyor, la meva esperança,

Déu meu, la meva confiança des de la infantesa.

6 En tu he estat sostingut des del ventre matern,

tu em portes des del si de la meva mare;

a tu sigui incessantment la meva lloança.


7 Per a moltes persones he estat un enigma,

però tu ets el meu refugi segur.

8 La meva boca està plena de lloança per a tu,

per glorificar-te cada dia.

9 No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa;

ara que em decauen les forces, no m’abandonis,

10 perquè els enemics enraonen de mi,

i, confabulats, conspiren contra la meva vida

11 i diuen: “Perseguiu-lo, Déu l’ha deixat;

agafeu-lo, que no té qui el defensi!”


12 Oh Déu, no t’allunyis de mi;

Déu meu, afanya’t a ajudar-me!

13 Que caigui confusió i destrucció

sobre els qui fustiguen la meva ànima,

i que quedin coberts d’oprobi i deshonra

els qui em busquen la desgràcia.

14 Però jo, sempre confiant,

et lloaré cada cop més i més.

15 La meva boca proclamarà que ens has fet justícia,

i a tothora, que ens has salvat moltes vegades,

tantes que no puc saber quantes.

16 M’endinsaré en les proeses del Senyor,

recordaré la teva justícia, que sols és teva.


17 Oh Déu, m’has instruït des de la infantesa,

i encara avui proclamo les teves meravelles.

18 Ara, doncs, que m’arriba la vellesa tinc els cabells blancs,

oh Déu, no m’abandonis

fins que hagi anunciat la força del teu braç a la meva generació,

a tots els qui han de venir, la teva potència.

19 i la teva justícia, oh Déu, que arriba a l’excelsitud.

Les coses que tu has fet són molt grans:

Qui és com tu, Déu meu?

20 Tu, que m’has fet veure tribulació i grans mals,

tornaràs a refer la meva vida,

i de les fondàries de la terra em faràs pujar un altre cop,

21 eixamplaràs la meva dignitat

i tornaràs a consolar-me.


22 Així, jo et lloaré al so de l’arpa

per la teva fidelitat, Déu meu;

et cantaré amb la cítara, oh Sant d’Israel!

23 Exultaran els meus llavis en cantar-te salms;

aquesta ànima meva que has redimit,

24 i també la meva llengua, en tot moment publicaran la teva justícia:

“Que ja estan confosos i avergonyits els qui procuraven fer-me mal.”