SALMS
LLIBRE II
69
No tinc on posar el peu
(Del mestre de cant. Al to de “Xoixanim”.
De David.)
1 Salva’m, oh Déu,
que l’aiguat m’arriba fins a l’ànima.
2 Estic ficat en un fangar profund i no tinc on posar el peu,
em trobo al fons de les aigües i m’engoleix un remolí.
3 Estic esgotat de tant cridar, tinc la gola resseca;
se m’han malmès el ulls de tant
esperar el meu Déu.
4 Són més que cabells tinc al cap els qui m’odien perquè sí;
són poderosos els qui em volen perdre, els qui volen destruir-me sense motiu.
¿És que hauré de restituir el que no he robat?
5 Oh Déu, tu coneixes la meva insensatesa,
i les meves culpes no et són pas
desconegudes.
6 Que no s’hagin d’avergonyir per culpa meva els qui confien en tu, Senyor, Déu de l’univers!
Que no passin afront per culpa meva els qui et busquen, Déu d’Israel!
7 És per tu que he tolerat l’oprobi,
la vergonya em cobreix la cara;
8 pels meus germans sóc un foraster,
un desconegut pels fills de la meva
mare.
9 El zel de la teva casa em consumeix,
i la befa dels qui t’insulten recau damunt meu.
10 Quan m’entristeixo i dejuno,
serveixo de motiu d’escarni;
11 quan m’he posat roba de sac per vestit,
m’he tornat la riota de tothom;
12 els qui seuen a la porta malparlen de mi,
i em dediquen cançonetes els
borratxos.
13 Però jo alço a tu la meva pregària, Senyor, en el temps oportú;
contesta’m, oh Déu ple de bondat, amb la fidelitat del teu auxili.
14 Treu-me del fang, que no m’enfonsi;
fes que m’escapi dels meus perseguidors i de les aigües profundes.
15 Que no m’ofegui l’aiguat,
ni m’engoleixi l’abisme,
ni tanqui el pou la seva boca sobre
mi.
16 Escolta’m, Senyor, pel teu amor tan benigne;
mira’m segons la teva gran clemència.
17 No neguis la mirada al teu servent,
perquè em sento angoixat; cuita a respondre’m.
18 Apropa’t a la meva ànima, redimeix-la;
per causa dels meus enemics,
rescata’m.
19 Tu coneixes el meu ultratge, tens present la meva vergonya i el meu oprobi,
et són coneguts tots els meus contraris.
20 L’escarni em trenca el cor i defalleixo.
Esperava compassió, i no n’hi hagué,
consoladors, i no n’he trobat.
21 Em van amargar el meu menjar,
i quan tenia set em feren beure
vinagre.
22 Que la taula parada se’ls torni una trampa,
i allò que és el seu benestar, un parany!
23 Que se’ls ennuvoli la vista i no hi vegin;
fes que flaquegin sempre els seus lloms!
24 Aboca damunt d’ells la teva indignació,
i que els atrapi la teva ira.
25 Que el seu clos sigui devastat
i no quedi ningú a les seves tendes!
26 Perquè han perseguit el qui tu has ferit,
i augmenten el dolor dels qui tu has afligit.
27 Apila culpa sobre les seves culpes,
que no aconsegueixin la teva justícia;
28 que siguin esborrats de la llista dels vivents
i no siguin inscrits amb els justos!
29 Però a mi, dissortat i sofert,
que el teu auxili, oh Déu, em protegeixi!
30 Lloaré el nom de Déu amb càntics,
i l’exalçaré amb accions de gràcies;
31 i això agradarà al Senyor
més que el sacrifici d’un brau,
o el d’un vedell ja fet.
32 Ho veuran els oprimits i se n’alegraran;
els qui cerqueu Déu, que revisqui el vostre cor,
33 que el Senyor escolta els desvalguts
i no menysprea els seus captius.
34 Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot el que s’hi mou;
35 perquè Déu salvarà Sió
i reedificarà les ciutats de Judà:
hi habitaran i serà la seva propietat,
36 la descendència dels seus servidors l’heretarà,
i els qui estimen el seu nom hi
habitaran.