SALMS

LLIBRE II

 68

 

Els justos s’alegren davant Déu

(Del mestre de cant. De David. Salm. Càntic.)


1 Déu s’aixeca i es dispersen els seus enemics,

fugen davant d’ell els seus adversaris.

2 Són esventats com s’esvaeix el fum;

com es fon la cera prop del foc,

desapareixen els dolents davant de Déu.

3 Però els justos s’alegren davant Déu,

i exulten i salten de joia.


4 Canteu a Déu, entoneu salms al seu nom,

aclameu el qui cavalca sobre els núvols.

El seu nom és “el Senyor”, exulteu davant d’ell.


5 Pare dels orfes i defensor de les viudes

és Déu en la seva mansió santa.

6 Déu, qui allotja els desemparats,

qui obre als captius la porta del benestar;

només els rebels resten al desert ardent.


7 Oh Déu, quan sorties conduint el teu poble,

quan avançaves pel desert, (Pausa)


8 la terra tremolava;

fins el cel rajava davant Déu,

el Déu del Sinaí, el Déu d’Israel.

9 Vas fer caure una pluja abundant, oh Déu,

tu vas reanimar el teu heretatge esgotat;

10 vas establir el teu poble en aquell lloc

que en la teva bondat, oh Déu,

havies disposat per al desvalgut.


11 El Senyor sentencia:

“Ve una munió d’anunciadores de victòria.

12 Els reis i els exèrcits fugen, fugen!

Fins la mestressa de casa participa del botí!”

13 Mentre jèieu entre les cledes,

les ales de la coloma s’han cobert d’argent,

i a les seves plomes refulgia l’or.

14 Mentre l’Omnipotent dispersava els reis del país,

era com la nevada sobre el Salmon.


15 Muntanya de Déu és la muntanya de Basan,

muntanya de cims és la muntanya de Basan.

16 Per què mireu amb enveja, muntanyes escarpades,

la muntanya que escollí Déu per habitar-hi?

Cert, el Senyor hi habitarà per sempre més!


17 Els carros de Déu són a mils de milers;

el Senyor hi ve del Sinaí al santuari.

18 Has pujat ben amunt, has pres captius,

has rebut homes com a tribut;

fins i tot els qui s’oposaven que hi residís el Senyor Déu.


19 Beneït sigui el Senyor! Dia rere dia ens sosté

el Déu salvador nostre. (Pausa)

20 Déu és per a nosaltres el Déu de salvació;

i del Senyor Déu depèn poder escapar de la mort.


21 Cert, Déu aixafa el cap dels seus enemics,

el cap pelut del qui passeja els seus crims.

22 Diu el Senyor: “De Basan els faré tornar,

els faré tornar del fons del mar,

23 perquè xopis el teu peu en la seva sang

i en els enemics hi tingui part

la llengua dels teus gossos.”


24 Apareixen les teves comitives, oh Déu;

el seguici del meu Déu,

del meu rei amb l’ornament sagrat.

25 Els cantors van al davant, els músics, al darrere;

enmig, les donzelles tocant la pandereta:

26 “Beneïu Déu en les congregacions;

beneïu el Senyor, els de l’origen d’Israel.”

27 Allà Benjamí, el més petit, és el capdavanter;

i els prínceps de Judà, amb les seves tropes,

els prínceps de Zabuló, els prínceps de Neftalí.


28 El teu Déu ha disposat la teva força:

confirma, oh Déu, el que has fet a favor nostre

29 des del teu temple, a Jerusalem,

on els reis et vindran a dur presents.

30 Increpa la fera del canyar,

el tropell de braus, amb els vedells dels pobles,

que es sotmetin amb tributs d’argent.

Dispersa els pobles que volen la guerra.

31 Vindran emissaris d’Egipte,

Etiòpia acudirà estenent les mans a Déu.


32 Canteu a Déu, reialmes de la terra,

entoneu salms al Senyor, (Pausa)

33 al qui cavalca pel cel, el cel etern.

Escolteu com ressona el tro, el seu tro potent!

34 Reconegueu el poder de Déu,

la seva majestat sobre Israel,

el seu poder en els núvols.

35 Ets temible, oh Déu, des del teu santuari!

El Déu d’Israel, que dóna poder i vigoria al poble.

Beneït sigui Déu!