SALMS

LLIBRE II

 63

 

L’ànima meva té set de Déu

(Salm de David. Quan era al desert de Judà.)


1 Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós.

L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos,

en una terra àrida, exhausta, sense aigua.

2 Així t’he contemplat en el santuari,

presenciant el teu poder i la teva glòria.

3 Que el teu amor és millor que la vida;

per això els meus llavis et lloaran.

4 Així pugui beneir-te mentre visqui,

i alçar les mans invocant el teu nom.


5 Com de medul·la i greixor es satisfarà la meva ànima,

i amb goig als llavis et lloarà la meva boca.

6 Fins quan sóc al llit em recordo de tu,

en tu medito en les vetlles de la nit,

7 perquè tu has estat el meu auxili,

i a l’ombra de les teves ales em sento joiós.

8 La meva ànima està unida a tu,

la teva dreta em sosté.


9 Però els qui cerquen arruïnar la meva vida

aniran a les fondàries de la terra;

10 seran destruïts a tall d’espasa,

esdevindran la presa dels xacals!

11 I el rei s’alegrarà en Déu;

se’n gloriaran tots els qui juren per ell

quan la boca dels mentiders serà closa.