SALMS

LLIBRE II

 62

 

Només en Déu reposa la meva ànima

(Del mestre de cant. D’Iditum. Salm de David.)


1 Només en Déu reposa la meva ànima,

d’ell depèn la meva salvació.

2 Només ell és la meva roca i la meva salvació,

el meu baluard: no trontollaré!

3 ¿Fins quan atemptareu contra un home sol tots vosaltres,

junts, per ensorrar-lo,

com una paret decantada, com una tàpia que s’enruna?

4 Només conspiren per abatre’l de la seva dignitat,

es complauen en l’engany;

mentre amb la boca beneeixen, en el seu interior maleeixen.

(Pausa)


5 Reposa només en Déu, ànima meva,

que d’ell ve la meva esperança.

6 Només ell és la meva roca i la meva salvació,

el meu baluard: no trontollaré!

7 En Déu tinc la meva salvació i la meva glòria;

la roca del meu baluard,

el meu refugi es troba en Déu.


8 Pobles, confieu en ell en tot moment,

desfogueu davant d’ell el vostre cor:

Déu és el nostre refugi. (Pausa)


9 Els mortals només són com el fum,

una simulació els homes de condició;

tots plegats, posats a les balances,

no pesarien més que el vent.

10 No confieu en l’opressió

ni us envaneixi la rapinya.

Si les riqueses augmentaven,

no hi poseu pas el cor.


11 Una cosa ha dit Déu,

més d’un cop ho he sentit:

que la força és de Déu,

12 i la bondat és del Senyor;

que tu pagues a cadascú segons les seves obres.