SALMS

LLIBRE II

 59

 

El Déu que m’estima em ve a l’encontre

(Del mestre de cant. Al to de “Taixhet”. De David. Miktam. Quan Saül envià a vigilar la casa per matar-lo.)


1 Deslliura’m dels meus enemics, Déu meu,

protegeix-me dels meus agressors;

2 allibera’m de la gent malvada

i salva’m dels homes sanguinaris!


3 Mira que posen trampes contra la meva vida,

s’apleguen contra mi gent de guerra.

No és per culpa meva ni pel meu pecat, Senyor;

4 sense ofendre’ls s’apressen a preparar-se.

Alça’t i vine aquí a veure-ho!

5 Tu, Senyor, Déu de l’univers, Déu d’Israel,

desvetlla’t per castigar tots aquests bàrbars,

no perdonis cap dels pèrfids criminals! (Pausa)


6 Tornen al vespre, lladren com gossos

i ronden la ciutat.

7 Mira com bramen a boca plena,

amb paraules feridores,

i diuen: “Qui ho pot sentir?”


8 Però, tu, Senyor, te’n rius d’ells,

et burles de tots els pagans.

9 Oh força meva, en tu espero,

perquè ets, oh Déu, el meu refugi.

10 El Déu que m’estima em ve a l’encontre

i em concedirà de veure vençuts els enemics.


11 No els matis, que el meu poble no se n’oblidi;

dispersa’ls amb el teu poder i humilia’ls,

Senyor, protector nostre!

12 Pel pecat de la seva boca, la paraula dels seus llavis

és un pecat de la seva boca,

que siguin atrapats en la seva supèrbia,

per la blasfèmia i la mentida que diuen.

13 Suprimeix-los aïrat, suprimeix-los, que deixin d’existir!

Que es faci palès que Déu regeix Jacob

fins als confins del país. (Pausa)


14 Tornen al vespre, lladren com gossos

i ronden la ciutat;

15 vaguegen buscant menjar,

i, si no s’atipen, udolen.


16 Però jo cantaré el teu poder

i aclamaré la teva bondat a l’albada,

perquè has estat la meva defensa

i el meu refugi el dia de l’angoixa.

17 A tu, força meva, cantaré salms,

perquè ets, oh Déu, el meu refugi,

el Déu que m’estima.