SALMS

LLIBRE II

 58

 

Els malvats estan desviats des del si matern

(Del mestre de cant. Al to de “Taixhet”. De David. Miktam.)


1 ¿És veritat, eminents, que feu justícia,

que judiqueu rectament els homes?

2 Conscientment perpetreu injustícies;

sobre el país pesa la violència de les vostres mans.


3 Els malvats estan desviats des del si matern,

els mentiders estan extraviats abans de néixer;

4 porten un verí semblant al de les serps,

són com un àspid sord que es tapa les orelles

5 per no sentir la veu dels encantadors,

d’algun màgic expert en encanteris.


6 Oh Déu, trenca’ls les dents a la boca,

esmicola’ls els ullals de lleó, Senyor.

7 Que es dissipin com les aigües que s’escolen,

que les seves sagetes quedin espuntades.

8 Siguin com el llimac que s’arrossega,

com l’avortó de dona; que no vegin el sol.

9 Abans que les vostres olles sentin la flama de l’argelaga,

tant verda com seca, que se l’emporti l’huracà.


10 S’alegrarà el just en veure el càstig;

xoparà els seus peus amb la sang del malvat,

11 i tothom dirà: “Cert que hi ha premi per al just,

cert que hi ha un Déu que fa justícia a la terra.”