SALMS

LLIBRE II

 57

 

Invoco el Déu Altíssim

(Del mestre de cant. Al to de “Taixhet”. De David. Miktam. Quan, fugint de Saül, s’amagà a la cova.)


1 Apiada’t de mi, oh Déu, apiada’t de mi,

que a tu s’acull la meva ànima,

i em refugio a l’ombra de les teves ales

fins que hagi passat l’infortuni.

2 Invoco el Déu Altíssim,

el Déu que m’afavoreix.

3 Enviarà ajut des del cel i em salvarà,

enfrontant-se amb qui m’ataca;  (Pausa)

enviarà Déu la seva bondat i la seva fidelitat.


4 Estic ajocat enmig de lleons,

furients devoradors d’homes;

les seves dents són llances i sagetes,

la seva llengua, una espasa afilada.


5 Eleva’t, oh Déu, per damunt del cel,

que la teva glòria s’estengui arreu de la terra!


6 Han parat un llaç als meus passos

per abatre la meva ànima;

han cavat una fossa davant meu,

però hi han caigut dins. (Pausa)


7 Decidit està el meu cor, oh Déu, decidit està el meu cor

a cantar i entonar salms.

8 Desperta, ànima meva; desperteu, arpa i cítara,

que vull desvetllar l’aurora!

9 Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,

et salmejaré davant les nacions,

10 perquè la teva bondat és gran fins al cel,

i la teva fidelitat, fins als núvols.


11 Eleva’t, oh Déu, per damunt del cel,

que la teva glòria s’estengui arreu de la terra!