SALMS

LLIBRE II

 56

 

En Déu confio, no tindré por

(Del mestre de cant. Al to de “Jonat elim rehoquim”. De David. Quan els filisteus el van capturar a Gat.)


1 Apiada’t de mi, oh Déu, que hi ha gent que em vol engolir,

em turmenten lluitant constantment;

2 tothora els enemics em persegueixen,

que són molts els qui lluiten contra mi, oh Excels!

3 Quan tinc por, confio en tu.

4 En Déu, de qui exalço la seva promesa,

en Déu confio, no tindré por;

què pot fer-me un mortal?


5 Contínuament capgiren les meves paraules,

tots els seus pensaments són per fer-me mal;

6 es conjuren, es posen a l’aguait,

vigilen els meus passos,

de quina manera atrapar-me la vida.

7 A causa de la seva iniquitat no hi ha salvació per a ells;

en el teu furor enfonsa, oh Déu, aquesta gent.


8 Tu has dut el compte de la meva vida de fugitiu,

recull les meves llàgrimes en el teu flascó.

¿No ho has registrat en el teu llibre?

9 Així, doncs, recularan els meus enemics quan jo clami;

estic segur que Déu està per mi.

10 En Déu, de qui celebro la promesa,

en el Senyor, de qui exalço la seva promesa;

11 en Déu confio, no tindré por.

Què pot fer-me un home?


12 Estic obligat, oh Déu, als vots que t’he fet,

te’ls compliré amb accions de gràcies,

13 perquè has deslliurat la meva ànima de la mort,

i el meu peu d’ensopegar,

per tal que jo camini davant Déu

a la llum dels vivents.