SALMS

LLIBRE II

 55

 

Estic neguitós i m’atordeixo

(Del mestre de cant. Per a instruments de corda. Maskil. De David.)


1 Posa atenció, oh Déu, a la meva oració,

no et desentenguis de la meva súplica;

2 fes cas de mi i contesta’m;

estic neguitós en el meu plany, i m’atordeixo

3 amb la cridòria de l’enemic,

amb l’opressió del malvat;

sobre mi amunteguen desventures,

i m’ataquen furiosament.


4 Em batega el cor dins el pit

i s’apodera de mi un terror mortal;

5 m’ha colpit la por i tremolo,

estic cobert d’espant.

6 I dic: Tant de bo tingués ales com un colom!

M’envolaria a buscar el repòs.

7 De bon grat fugiria ben lluny,

me n’aniria a viure al desert; (Pausa)

8 ben de pressa escaparia,

com el vent impetuós de la tempesta.


9 Confon, Senyor, les seves llengües,

que veig violència i discòrdia a la ciutat;

10 dia i nit ronden per sobre els seus murs,

la perversitat i la intriga es mouen dins d’ella.

11 És plena de corrupció,

i la mentida i l’engany mai no s’allunyen de les seves places.


12 No m’ha ultratjat un enemic,

que hauria pogut suportar-ho,

no s’ha alçat contra mi un que m’odia,

que hauria pogut amagar-me’n,

13 sinó tu, un home del meu cercle,

company i confident meu,

14 amb qui m’unia una afectuosa intimitat

i anàvem plegats a la casa de Déu.

15 Que els sorprengui la mort,

que es precipitin vius a l’infern,

ja que la maldat ha fet estada enmig d’ells.


16 Però jo clamaré a Déu,

i el Senyor em salvarà.

17 Al vespre, al matí i a migdia,

em queixaré i gemegaré,

i ell escoltarà el meu clam.

18 Redimirà en pau la meva ànima

de la guerra que em fan,

que són nombrosos els qui estan contra mi.

19 Però Déu m’escoltarà i els humiliarà,

ell que regeix des de sempre,

perquè no s’esmenen

ni tenen temor de Déu. (Pausa)


20 Allarguen la mà contra els seus aliats,

trenquen el seu pacte;

21 El parlar de la seva boca és més tou que la mantega,

però els seus pensaments són de guerra;

les seves paraules són més suaus que l’oli,

però són punyals desembeinats.


22 Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà;

no permetrà mai que el just s’enfonsi.

23 I tu, oh Déu, els faràs caure al pou de la fossa;

els homes sanguinaris i traïdors no arribaran a la mitja edat.

Però jo confio en tu.