SALMS

LLIBRE II

 52

 

La bondat de Déu és constant

(Del mestre de cant. Maskil. De David. Quan l’idumeu Doeg vingué per avisar Saül i digué: “David ha entrat a la casa d’Abimèlec”.)


1 Per què et glòries de la teva maldat, dèspota?

La bondat de Déu és constant.

2 Rumies la maldat; la teva llengua

és com un ganivet esmolat, enganyador!

3 T’estimes més el mal que el bé,

més la mentida que la paraula justa. (Pausa)


4 T’agrada tota paraula nociva,

llengua enganyadora!

5 Per això Déu t’aixafarà per sempre;

t’agafarà i se t’endurà de la tenda,

i et desarrelarà de la terra dels vivents. (Pausa)

6 Els justos ho veuran i temeran,

i es burlaran d’ell:

7 “Mireu l’home que no ha volgut tenir Déu per protecció,

sinó que confiava en la seva gran fortuna;

es mantenia en el seu crim.”


8 En canvi jo, com olivera ufana, m’estic a la casa de Déu;

confio en la seva bondat per sempre, perpètuament.

9 Et lloaré eternament pel que tu has fet,

i esperaré en el teu nom, perquè és bo davant dels teus fidels.