SALMS

LLIBRE II

 49

 

Ningú no pot redimir-se ell mateix

(Al mestre de cant. Dels fills de Corè. Salm.)


1 Escolteu això, pobles tots;

escolteu bé, habitants de tot el món;

2 tant la gent humil com els poderosos,

per igual rics i pobres.

3 La meva boca parlarà amb saviesa

i el meu cor té meditacions assenyades.

4 Fixaré l’atenció en la inspiració,

exposaré el meu enigma al so de la lira.


5 Per què he de tenir por en els dies adversos,

quan m’envolta la iniquitat dels meus enemics?

6 Ells confien en la pròpia puixança,

i s'ufanen, de l’abundor de la seva riquesa.

7 Ningú no pot redimir-se ell mateix,

ni pagar a Déu la pròpia redempció;

8 per alt que suposi el preu de la seva vida

sempre quedarà curt

9 per poder viure perpètuament,

sense haver-se d’encarar amb la mort.


10 És ben clar: els savis moren,

i igualment desapareix el neci i l’insensat,

i deixen als altres la seva riquesa.

11 El sepulcre és la seva casa perpètua,

la seva estada de generació en generació,

per més que les propietats conservin els seus noms.

12 Que l’home no perdura en l’esplendor:

ve a ser com el bestiar que sucumbeix.


13 Aquest és el camí dels qui confien en si mateixos,

i la fi dels qui es complauen en les seves màximes. (Pausa)


14 Com un ramat són menats al sepulcre;

la mort els pastura;

damunt d’ells predominaran els justos,

ben aviat la seva imatge es dissiparà,

i la regió dels morts serà el seu estatge.

15 En canvi, Déu rescatarà la meva ànima de l’urpa de l’abisme,

perquè se m’endurà amb ell.

(Pausa)


16 No t’inquietis si algú s’enriqueix,

si creix l’opulència de la seva casa;

17 perquè quan mori no s’endurà pas res,

ni l’opulència li vindrà al darrere.

18 Malgrat que en vida es consideri feliç,

i sigui elogiat per la seva prosperitat,

19 haurà d’unir-se amb els seus pares,

que no veuran mai més la llum.

20 Que l’home no perdura en l’esplendor:

ve a ser com el bestiar que sucumbeix.