Déu és el nostre refugi i fortalesa

(Al mestre de cant. Dels fills de Corè. Càntic.)

1 Déu és el nostre refugi i fortalesa,

un auxili ferm en les tribulacions.

2 Per això no tenim por quan la terra trontolla

i es trasbalsen les muntanyes en la mar.

3 Que bramulin i s’encrespin les ones,

i a la seva embranzida tremolin les muntanyes. (Pausa)

4 Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu,

el sagrat estatge de l’Altíssim.

5 Déu és al mig d’ella i no trontollarà,

Déu vetlla abans que apunti l’alba.

6 Les nacions s’agiten i s’esberlen els regnes;

ell fa esclatar el seu tro, i es desfà la terra.

7 El Senyor de l’univers és amb nosaltres,

el nostre refugi és el Déu de Jacob.

(Pausa)

8 Veniu i mireu les gestes del Senyor.

Que n’ha fet de prodigis en la terra!

9 Detura les guerres fins a l’extrem del país,

trenca l’arc i parteix la llança,

i llença al foc els escuts.

10 Desistiu i sapigueu que jo sóc

Déu;

domino sobre les nacions, domino sobre la terra.

11 El Senyor de l’univers és amb nosaltres,

el nostre refugi és el Déu de Jacob. (Pausa)