SALMS

LLIBRE II

 44

 

En Déu ens gloriarem en tot moment

(Del mestre de cant. Dels fills de Corè. Maskil.)


1 Oh Déu, nosaltres mateixos ho hem sentit,

els nostres pares ens han contat

la gesta que vas realitzar en els seus dies,

en aquells temps antics.

2 Tu, amb la teva mà, vas desposseir els pagans, i els vas implantar a ells;

vas ensorrar els pobles per fer-los lloc.

3 Que no fou pas per l’espasa que s’apoderaren del país,

ni fou el braç que els va donar la victòria,

sinó la teva dreta i el teu braç, i la llum del teu rostre,

perquè tu te’ls estimaves.


4 Tu ets el meu rei, oh Déu,

que disposes l’alliberament de Jacob.

5 Per mitjà teu envestírem els enemics,

en el teu nom trepitjarem els agressors.

6 Jo no confiaré pas en el meu arc,

ni serà la meva espasa la que em salvi.

7 Tu ens has salvat dels nostres enemics

i has cobert de vergonya els qui ens odiaven.

8 En Déu ens gloriarem en tot moment,

i el teu nom glorificarem per sempre. (Pausa)


9 Ara, però, ens has rebutjat i avergonyit,

ja no surts amb els nostres exèrcits.

10 Ens fas recular davant l’adversari,

i els qui ens odien es carreguen de botí.

11 Ens deixes com ovelles per a la matança,

i ens has escampat entre les nacions.

12 Has venut el teu poble per un no res,

no l’has avaluat en cap preu.


13 Ens exposes a l’escarni dels nostres veïns,

befa i burla dels qui ens envolten.

14 Ens has convertit en ofensa de les nacions,

i branden el cap tots els pobles.

15 Tothora tinc davant el meu oprobi,

i em cau la cara de vergonya,

16 pels crits del qui m’insulta i ultratja,

davant l’enemic i el venjatiu.


17 Tot això ens ha passat sense haver-te oblidat

ni haver trencat el teu pacte,

18 sense haver tornat enrere el nostre cor

ni haver desviat del teu camí els nostres passos;

19 tanmateix, tu ens has aixafat en lloc d’afliccions,

i ens has cobert amb l’ombra de la mort.


20 Si haguéssim oblidat el nom del nostre Déu,

i estès les mans a déus forasters,

21 ¿és que no se n’hauria adonat Déu,

que coneix els secrets del cor?

22 Ja que per tu estem exposats a morir contínuament,

som tractats com ovelles per a la matança.


23 Desperta’t! Per què dorms, Senyor?

Desvetlla’t, no ens rebutgis per sempre!

24 Per què ens amagues la mirada

i oblides la nostra misèria i opressió?

25 La nostra ànima està abatuda fins a la pols,

i el nostre cos prostrat a terra.

26 Alça’t, vine a auxiliar-nos,

i deslliura’ns per la teva bondat!