SALMS

LLIBRE I

 39

 

La meva vida és com no-res davant teu

(Del mestre de cant. Tonada d’“Iditun”. Salm de David.)


1 M’havia proposat: “Vigilaré la meva conducta

per no pecar amb la llengua;

retindré els llavis amb una mordassa

mentre el malvat estigui present.”

2 He restat mut, en complet silenci, he callat completament,

però el meu dolor s’exacerbava.

3 Se m’inflamava el cor dins el pit;

amb les meves reflexions s’ha encès un foc

i, llavors, la meva llengua exclamà:


4 “Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi,

i quina serà la durada dels meus dies,

a fi que m’adoni de quant efímer sóc.”

5 Els meus dies es poden comptar per pams,

i la meva vida és com no-res davant teu.

L’home és ben bé com un sospir. (Pausa)

6 Talment com una irrealitat passa l’home,

s’afanya ben inútilment;

amuntega, i no sap qui recollirà.


7 I ara, Senyor, què puc esperar jo?

La meva esperança està en tu.

8 Deslliura’m de totes les meves culpes,

no m’exposis a l’escarni de l’insensat.

9 Em quedo mut, no obro la boca,

ja que ets tu qui ho fa tot.

10 Aparta de mi els teus cops,

que sucumbeixo sota l’atac de la teva mà.

11 Tu corregeixes l’home castigant la seva maldat,

fas pols tot allò que té en més estima,

com ho faria l’arna;

l’home es ben bé com un sospir. (Pausa)


12 Escolta la meva pregària, Senyor,

posa atenció al meu clam.

No siguis insensible a les meves llàgrimes,

perquè per a tu jo sóc un foraster,

un pelegrí, com tots els meus pares.

13 Aparta de mi el teu esguard, que m’assereni,

abans que me’n vagi i deixi d’existir.