SALMS

LLIBRE I

 38

 

Tot el dia vaig trist

(Salm de David. Memorial.)


1 Senyor, no em reptis amb duresa,

ni em castiguis indignat.

2 Que les teves sagetes s’han clavat en mi,

i la teva mà ha caigut damunt meu.


3 No em queda res de sa en el cos, a causa de la teva indignació;

no hi ha quietud per als meus ossos, a causa del meu pecat.

4 Les culpes em graviten sobre el cap com una càrrega feixuga;

em pesen més del que resisteixo.


5 Les ferides se'm tornen infectes i ulceroses,

de resultes de la meva niciesa.

6 Estic desfet i totalment abatut;

tot el dia vaig trist.

7 Una febre ardent em crema les entranyes,

i no queda res de sa en el meu cos.

8 Estic aixafat i sense forces,

el bat del cor em fa esclatar en gemecs.


9 Senyor, els meus afanys són davant teu,

i el meu neguit no t’és pas desconegut.

10 El cor em palpita, m’abandonen les forces,

i fins la llum dels meus ulls ja s’apaga.

11 Amics i companys s’allunyen del meu flagell,

i els meus parents es mantenen a distància.


12 Els qui busquen la meva vida em posen paranys,

els qui desitgen el meu mal propaguen insídies,

contínuament ordeixen traïcions.


13 Però jo em faig el sord, com si no hi sentís,

em faig el mut i no obro la boca.

14 Faig el posat d’un home que no hi sent

i que no pot replicar res.


15 Senyor, jo tinc en tu la meva esperança;

tu respondràs, Senyor, Déu meu.

16 Perquè temo que es burlaran de mi,

i s’encoratjaran si el peu em rellisca.


17 Que ja em sento a punt de caure,

i el dolor no em deixa ni un moment.

18 Sí, reconec la meva culpa,

i em turmenta el meu pecat.

19 Els enemics són plens de vida, plens de força,

i augmenten els qui injustament m’avorreixen.

20 Els qui em tornen mal per bé

em van en contra perquè busco fer el bé.


21 No m’abandonis, Senyor;

Déu meu, no t’allunyis de mi!

22 Afanya’t a auxiliar-me,

Senyor, salvador meu!