SALMS

LLIBRE I

 36

 

La teva bondat, Senyor, arriba al cel

(Al mestre de cant. De David, servent del Senyor.)


1 La maldat és un oracle per al

descregut,

en el fons del seu cor

no té present el temor de Déu.

2 Tan cregut està de si mateix

que no troba detestable la seva culpa.

3 Tot el que parla és malícia i engany;

deixa de tenir seny, d’obrar el bé.

4 Quan és al llit rumia sempre el mal,

s’obstina en una conducta que no és bona,

no renuncia a la maldat.


5 La teva bondat, Senyor, arriba al cel,

la teva fidelitat, per damunt dels núvols.

6 La teva justícia és com les muntanyes majestuoses,

les teves decisions, com les profunditats abismals.

Tu, Senyor, preserves els homes i les bèsties.


7 Que n’és, de preciosa, la teva bondat, oh Déu!

Per això la humanitat s’acull a l’ombra de les teves ales.

8 Quedaran satisfets del bo i millor de la teva casa,

els fas beure al torrent de les teves delícies;

9 ja que amb tu hi ha la font de la vida,

i per la teva llum veiem la llum.

10 Estén la teva bondat amb els qui et coneixen,

i la teva fidelitat amb els rectes de cor.

11 Que no em trepitgi el peu de l’orgullós,

ni em foragiti la mà del dolent.

12 Mireu com cauen els malfactors,

han estat abatuts i no es redreçaran.