SALMS

LLIBRE I

 32

 

Feliç aquell qui té la culpa esborrada

(De David. Maskil, reflexió.)


1 Feliç aquell qui té la culpa esborrada

i el seu pecat ben tapat.

2 Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa

i dintre seu ja no manté cap dolenteria.


3 Mentre callava se’m consumien els ossos

de tan continu gemegar.

4 Perquè nit i dia sentia damunt meu el pes de la teva mà,

sentia la meva ufanor tornar-se en sequera d’estiu. (Pausa)


5 Però he reconegut el meu pecat, i no he encobert la meva culpa.

Vaig dir: “Confessaré al Senyor, en contra meu, les meves faltes”,

i tu has perdonat la culpa del meu pecat. (Pausa)


6 Per això et suplicarà tothom qui t’estima, en els moments d’angoixa.

El desbordament de les aigües tumultuoses, a ells no els atraparà.


7 Tu ets el meu recer, em guardaràs de l’angoixa;

em rodejaràs de càntics d'agraïment per la meva salvació. (Pausa)


8 “Vaig a instruir-te: t’ensenyaré el camí que has de seguir, t’aconsellaré

i mantindré els meus ulls damunt teu.

9 No sigueu com el cavall o la mula sense domar,

que calen la brida i les regnes per subjectar-los la bravesa;

altrament, no t’hi pots acostar.”


10 El descregut està ple de penes,

però el qui confia en el Senyor estarà rodejat per la bondat.

11 Exulteu en el Senyor, oh justos, i estigueu contents,

canteu alegres tots els rectes de cor!