SALMS

LLIBRE I

 31

 

Fes-me tu de roca inexpugnable

(Del mestre de cant. Salm de David.)


1 A tu, Senyor, m’acullo; que mai no em senti decebut;

allibera’m, per la teva justícia!

2 Acosta a mi la teva atenció, afanya’t a salvar-me!

Fes-me tu de roca inexpugnable, i ciutadella de refugi, on em pugui salvar.


3 Tu ets la meva roca i el meu castell;

per amor del teu nom em guiaràs i em dirigiràs.

4 Treu-me del parany que m’han preparat,

que tu ets el meu protector.

5 A les teves mans encomano el meu esperit;

tu em vas redimir, Senyor, Déu de veritat!


6 Avorreixo els qui adoren ídols inútils;

jo confio en el Senyor.

7 Tindré el goig i l’alegria de la teva benvolença,

perquè has vist la meva aflicció

i coneixes l’angoixa de la meva ànima;

8 no m’has abandonat en mans de l’enemic,

en lloc ample has posat els meus peus.


9 Apiada’t de mi, Senyor, que estic en desgràcia;

per la pena s’han malmès els meus ulls, la meva ànima i tot jo.

10 La meva vida es consumeix en dolors, i els meus anys en plors;

la meva vigoria decau amb l’aflicció, i se m’afebleixen els ossos.


11 Sóc l’oprobi de tots els meus enemics,

i, molt més, dels meus veïns; per a les meves amistats, una basarda:

els qui em veuen pel carrer fugen de mi.

12 Estic esborrat del seu record com un difunt,

m’han deixat com un atuell arraconat.

13 Puc sentir la gent com murmura,

la por es mou al meu voltant,

mentre es confabulen contra mi

i es proposen prendre’m la vida.


14 Però jo confio en tu, Senyor,

i et dic: “Tu ets el meu Déu!”

15 Tens a la mà el meu destí;

allibera’m de les mans dels enemics i dels perseguidors.

16 Que la teva mirada il·lumini el teu servent,

salva’m pel teu amor.

17 Senyor, que no em vegi desenganyat, jo que t’invoco;

que quedin defraudats els malvats,

que baixin muts a l’infern;

18 que l’emmudeixin els llavis mentiders,

els qui parlen contra el just amb supèrbia,

plens d’orgull i menyspreu.

19 Que n’és, de gran, la teva benignitat, que reserves per als qui et veneren!

La concedeixes als qui confien en tu, a la vista de tots els humans.

20 Emparats per la teva presència, contra les conspiracions dels homes,

els encobreixes sota la tenda contra l’atac de les llengües insidioses.


21 Beneït sigui el Senyor,

que amb el seu amor ha fet coses grans per a mi, com si estigués en ciutat fortificada.

22 I jo que, ofuscat, havia dit: “Estic exclòs de la teva presència.”

Però has escoltat la meva súplica, quan jo clamava a tu.


23 Estimeu el Senyor, tots els seus devots!

El Senyor guarda els fidels,

però paga amb escreix els qui obren amb orgull.

24 Sigueu valents, tingueu coratge,

tots els qui espereu en el Senyor!