SALMS

LLIBRE I

 30

 

He clamat a tu i m’has donat remei

(Salm. Càntic per a la dedicació del temple. De David.)


1 Et vull exalçar, Senyor, perquè m’has tret de perill

i no has permès que els enemics s’alegrin a costa meva.

2 Senyor, Déu meu,

he clamat a tu, i m’has donat remei.

3 Senyor, m’has alliberat del sepulcre,

m’has rescatat d’entre els qui baixen a la fossa.


4 Canteu salms al Senyor, els seus fidels,

glorifiqueu-lo recordant la seva santedat.

5 El seu rigor dura un moment,

la seva bondat, tota la vida.

El capvespre allotja el plor,

i al matí esclata l’alegria.


6 I jo que pensava, mentre tot m’anava bé:

“Jo no fracassaré mai.”

7 Senyor, el teu favor m’assegurava incommovible;

però tan bon punt m’has girat la cara, m’he ensorrat.


8 A tu, Senyor, jo invoco,

i al meu Déu imploro:

9 Quin profit tens en la meva mort,

si baixo a la fossa?

¿És que la pols et podrà lloar?

¿Proclamarà la teva fidelitat?

10 Escolta’m, Senyor, i apiada’t de mi!

Senyor, sigues tu el meu auxili!


11 Has convertit el meu plany en dansa,

m’has desvestit del dol i m’has vestit de festa,

12 per tal que et canti glòria i ja no calli mai més.

Senyor, Déu meu, perpètuament et lloaré!