SALMS

LLIBRE I

 22

 

Déu meu, per què m’has abandonat?

(Del mestre de cant. Al to de “Aièlet ha-sahar”. Salm de David.)


1 Déu meu, Déu meu,

per què m’has abandonat?

Per què t’allunyes sense ajudar-me,

ni escoltar el meu gemec?

2 Déu meu, crido de dia, i no contestes,

de nit, i no obtinc resposta.


3 I, tanmateix, tu ets el Sant,

que resideixes entre les lloances d’Israel.

4 En tu confiaven els nostres pares,

tingueren confiança i els vas alliberar.

5 Et cridaven i es veien alliberats,

en tu confiaven, i no quedaren defraudats.


6 Jo, en canvi, sóc un cuc, no pas un home,

befa de la gent i rebuig del poble.

7 Tots els qui em veuen es riuen de mi,

fan ganyotes i mouen el cap:

8 “S’ha confiat al Senyor, que el salvi;

que l’alliberi, ja que es complau en ell!”


9 Certament, tu m’has tret del si matern

fent-me confiar sobre els pits de la mare.

10 He estat adreçat vers tu des de les entranyes,

des del si de la meva mare tu ets el meu Déu.

11 No t’allunyis de mi, que tinc l’angoixa a prop

i no hi ha qui em salvi.


12 M’envolta un ramat de vedells,

m’acorralen braus de Basan;

13 obren la gola contra mi,

com un lleó que destrossa i rugeix.


14 M’escolo com si fos aigua,

se’m deslloriguen tots els ossos;

el meu cor, talment com la cera,

se’m fon dins les entranyes.

15 La vigoria se m’asseca com l’argila,

fins la llengua se m’encasta al paladar,

m’has reduït a la pols de la mort.


16 M’envolta una colla de gossos,

un escamot de malfactors m’assetja;

m’han foradat les mans i els peus,

17 podria comptar tots els meus ossos.

Em miren, em contemplen,

18 es reparteixen entre ells els meus vestits,

es juguen a sorts la meva túnica.


19 Però tu, Senyor, no t’allunyis;

fortalesa meva, afanya’t a auxiliar-me!

20 Allibera de l’espasa la meva vida,

de les grapes del gos l’únic que em resta.

21 Salva’m de la gola del lleó

i de les banyes dels braus, pobre de mi!


22 Proclamaré el teu nom als meus germans,

enmig de la congregació et lloaré.

23 Els qui venereu el Senyor, doneu-li lloança;

posteritat de Jacob, glorifiqueu-lo

i reverencieu-lo, nissaga tota d’Israel!

24 Perquè no ha menyspreat ni rebutjat

el sofriment del desvalgut,

ni li ha amagat la seva cara,

ans l’ha escoltat quan l’invocava.


25 A tu anirà la meva lloança

en la gran congregació,

compliré els meus vots davant dels seus fidels.

26 Els humils menjaran i s’atiparan,

lloaran el Senyor aquells qui el cerquen:

“Que visqui el vostre cor per sempre.”


27 Ho recordaran i tornaran al Senyor de tots els confins de la terra,

i es postraran davant teu gent de tots els pobles;

28 perquè al Senyor pertany la reialesa,

i ell és qui domina les nacions.


29 L’adoraran tots els poderosos de la terra,

davant d’ell s’inclinaran tots els mortals.

La meva ànima per ell viurà,

30 la meva descendència el servirà.

Parlaran del Senyor a la generació venidora,

31 anunciaran la seva justícia

al poble que ha de néixer, i diran:

“Això és obra del Senyor.”