SALMS

LLIBRE I

 18

 

El Senyor és la meva roca

Del mestre de cant. De David, servent del Senyor. Càntic que li adreçà el dia que el Senyor el deslliurà de les mans de tots els seus enemics i de les mans de Saül. David va dir:


1 Jo t’estimo, Senyor, fortalesa meva.

2 El Senyor és la meva roca i el meu castell,

el meu llibertador i el meu Déu,

el penyal on jo m’emparo,

escut i defensa salvadora, el meu refugi.

3 Invoco el Senyor, que és digne de lloança,

i dels meus enemics em veig salvat.


4 M’encerclaven els lligams de la mort,

i els torrents de Belial m’espaordien;

5 els llaços infernals em rodejaven,

m’havien sorprès els paranys de la mort.


6 En la meva angoixa invocava el Senyor,

vers el meu Déu implorava;

des del seu santuari va sentir el meu crit,

i el clam que li adreçava ressonà a la seva orella.

7 Llavors, la terra fou sacsejada i tremolà,

els fonaments de les muntanyes trontollaven,

s'enfonsaven sota el seu furor.

8 Del seu bufec pujà una fumarada

i la seva boca llançava foc abrusador,

tot ell era una brasa roent.

9 Inclinà la volta del cel, i davallà;

tenia estesa sota els peus una fosca nuvolada.

10 Volava prenent un querubí per muntura

i planava sobre les ales del vent.

11 Com a cobertura es féu un cercle de tenebres,

i com a pavelló, les aigües tenebroses

sobre una nuvolada de foscúria.


12 Els núvols, pel fulgor de la seva presència,

esclataren en pedregada i centelles de foc.

13 Des del cel el Senyor féu esclatar la tronada,

i l’Altíssim féu retrunyir la seva veu.

14 Disparà les seves fletxes i els espantà,

multiplicà els llamps i sembrà la derrota.

15 El fons de les aigües quedà a la vista,

i els fonaments de la terra, al descobert,

sota la teva imprecació, Senyor,

de la forta alenada de la teva indignació.

16 Des de dalt allargà la mà i m’agafà,

em tragué fora de tanta angúnia,

17 m’arrancà del meu potent enemic,

dels qui m’odiaven i eren més forts que no pas jo.

18 Volien assaltar-me en dia d’infortuni,

però el Senyor vingué a sostenir-me;

19 m’ha fet sortir a camp obert,

m’alliberà perquè em vol bé.


20 El Senyor recompensa la meva justícia;

em retribueix la puresa de les meves mans,

21 perquè he guardat els camins del Senyor

i no m’he allunyat del respecte al meu Déu.

22 Tinc present tots els seus decrets,

mai no he rebutjat els seus preceptes;

23 he complert amb ell honestament,

i m’he guardat de la dolenteria.

24 Així em retribueix el Senyor la meva justícia,

segons la puresa de les meves mans

davant els seus ulls.


25 Amb el fidel et mostres fidel,

amb l’home íntegre et mostres íntegre,

26 amb el sincer et portes sincerament,

però amb el falsari et tornes rigorós.

27 Que tu defenses el poble humiliat,

i fas abaixar els ulls als superbs.

28 Tu, Senyor, fas brillar la meva llum,

Déu meu, que il·lumines les meves tenebres.

29 Amb tu jo em llanço contra els exèrcits,

amb el meu Déu traspasso la muralla.

30 El camí de Déu és perfecte,

la paraula del Senyor, digna de confiança.

Ell és escut per a tots els qui s’hi acullen.


31 Qui és Déu fora del Senyor?

Qui és una roca ferma fora del nostre Déu?

32 És ell que m’ha armat de valentia

i ha fet irreprensible la meva conducta.

33 Qui fa els meus peus semblants als de les daines

i em manté ferm dalt dels cims.

34 Ha entrenat les meves mans per al combat,

els meus braços per a tensar la ballesta.

35 M’has donat l’escut de la teva protecció,

i la teva dreta em sosté,

la teva benignitat m’eleva.

36 Tu alleugeres el pas del meu caminar,

i els meus turmells no flaquegen.

37 Persegueixo els meus enemics i els atrapo,

i no torno sense haver-los abatut.

38 Els he vençut i no podran alçar-se;

han caigut sota els meus peus.

39 Tu m’has cenyit per a la lluita,

doblegues sota meu els meus agressors,

40 fas que els meus enemics fugin,

i he pogut suprimir els qui m’odiaven.

41 Criden, però ningú no els salva;

s’adrecen al Senyor, però no els respon.

42 Els desfaig com la pols que el vent s’emporta,

els aixafo com el fang del carrer.


43 Tu m’has lliurat dels avalots del poble,

m’has fet cap d’altres nacions.

Un poble que jo no coneixia ara em serveix;

44 amb gran atenció m’obeeixen,

gent forastera busca complaure’m.

45 Els estrangers s’han afeblit,

surten tremolant dels seus reductes.


46 Visca el Senyor i beneïda sigui la meva roca!

Sigui exalçat el Déu de la meva salvació!

47 Déu, que et dignes vindicar-me

i abats els pobles als meus peus;

48 que em deslliures dels meus enemics,

m’alces fora l’abast dels meus adversaris

i em salves de l’home violent.


49 Per això et lloaré, Senyor, enmig de les nacions;

cantaré salms al teu Nom:

50 “Ell és qui magnifica les victòries del seu rei,

qui tracta bondadosament el seu Ungit,

David, i el seu llinatge per sempre.”