SALMS

LLIBRE I

 17

 

Escolta, Senyor, la causa justa

(Oració. De David.)


1 Escolta, Senyor, la causa justa,

atén la meva súplica,

escolta la meva pregària

que surt de llavis ben sincers.

2 Que de la teva presència en surti bé el meu judici:

els teus ulls miren rectament.


3 Pots sondejar el meu cor, si de nit el visites;

posa’m a prova, no trobaràs malícia en mi.

4 No he ofès amb la boca, com fa la gent;

estic atent a la paraula dels teus llavis.

5 Pel camí manat he ajustat els meus passos,

pels teus caminals van segurs els meus peus.


6 Jo t’invoco perquè em respons, bon Déu;

acosta la teva orella, escolta el que et demano.

7 Manifesta la teva bondat,

tu que salves els qui busquen un refugi

i amb la teva dreta els lliures dels enemics.


8 Guarda’m com la nineta dels ulls;

empara’m a l’ombra de les teves ales

9 contra els malvats que em volen perdre,

els enemics que amb furor m’envolten.


10 El seu envaniment els tanca el cor,

i la seva boca parla amb insolència.

11 Estan sobre els nostres passos, ja ens rodegen,

ens espien per ensorrar-nos.

12 Són com un lleó àvid de destrossa,

o el seu cadell ajupit a l’aguait.


13 Alça’t, Senyor, planta’ls cara i destrueix-los!

Amb la teva espasa deslliura del pervers la meva vida,

14 i de l’home mortal, Senyor, amb la teva mà.

Que no tinguin més part en aquesta vida,

omple’ls fins les entranyes d’allò que els tens reservat,

que els seus fills se n’atipin

i encara deixin el residu per als néts.


15 Però jo, que sóc net de culpa,

contemplaré el teu rostre;

quan em desperti, quedaré satisfet de la teva imatge.