SALMS

LLIBRE I

 16

 

Tu ets el meu sobirà

(Poema de David.)


1 Guarda’m, bon Déu, que en tu em refugio.

2 Dic al Senyor: “Tu ets el meu sobirà;

no hi ha fora de tu cap altra benaurança per a mi.”


3 Als sants que hi ha a la terra:

que en sou d’admirables!;

us tinc el més gran afecte.


4 Criden la desgràcia els qui es consagren a altres déus;

no els portaré ofrena de sang,

ni posaré el seu nom als meus llavis.


5 El Senyor és la part del meu heretatge i de la meva copa.

Tu assegures la meva porció.

6 Les fites m’han correspost en terrenys deliciosos,

una propietat que m’encisa.


7 Beneeixo el Senyor, que m’aconsella;

fins a les nits alliçona la meva consciència.

8 M’imagino el Senyor sempre al davant meu,

perquè si ell està al meu costat no trontollaré.

9 Per això el meu cor s’alegra

i frueix la meva ànima,

fins el meu cos reposa confiat:

10 no deixaràs la meva ànima entre els morts,

ni voldràs que el teu servent vegi corrupció.


11 M’ensenyaràs el camí que duu a la vida:

la plenitud de goig a la teva presència,

per sempre delícies al teu costat.