SALMS

LLIBRE V

 142

 

Tu coneixes prou bé per on camino

(Maskil. De David. Quan era a la cova. Oració.)


1 El meu crit clama al Senyor,

el meu crit implora al Senyor.

2 Davant seu aboco el meu plany,

davant d’ell exposo la meva angoixa

3 quan em sento del tot desanimat.

Tu coneixes prou bé per on camino;


en el camí per on vaig m’han parat un llaç.

4 Guaita a la dreta i mira: no hi ha qui m’atengui;

no tinc on escapar-me,

a ningú no li preocupa la meva vida.


5 Vinc a tu clamant, Senyor,

i dic: “Tu ets el meu refugi,

el meu bé en aquesta terra.”

6 Para atenció al meu plany, perquè estic del tot abatut.

Deslliura’m dels meus perseguidors,

perquè són més forts que no pas jo.

7 Treu-me de la presó,

que pugui lloar el teu nom.

Els homes honrats faran rotllana al meu voltant,

perquè tu m’hauràs afavorit.