SALMS

LLIBRE V

 141

 

Posa’m, Senyor, una guarda a la boca

(Salm de David.)


1 Senyor, he clamat a tu, apressa’t a venir,

escolta el meu clam quan t’invoco.

2 Que la meva oració sigui encens davant teu,

i les mans que alço a tu, l’ofrena vespertina.


3 Posa’m, Senyor, una guarda a la boca,

vigilància a la porta dels meus llavis.

4 No permetis que el meu cor es decanti a res de mal,

a cometre actes d’impietat

amb els practicants de perversitats,

ni mai no tasti jo de les seves llaminadures.


5 Que l’home recte em castigui és un favor,

que em reprengui és bàlsam perfumat

que no refusarà pas el meu cap.

Sempre, però, els tindré en oració malgrat aquelles maldats.

6 Quan els hagin precipitat en mans dels seus jutges,

sentiran que les meves paraules són de disculpa.

7 Com el qui llaura i esmicola la terra,

són escampats els nostres arguments a la boca de l’Abisme.

8 Senyor, Sobirà meu, a tu giro la mirada,

en tu he confiat, no desemparis la meva vida.

9 Guarda’m de caure en el llaç que m’han parat,

de les trampes dels pervertits.

10 Que caiguin els malvats en la pròpia insídia,

mentre que jo segueixo endavant.