SALMS

LLIBRE V

 137

 

Com cantaríem en una terra estrangera?


1 Vora els rius de Babilònia ens assèiem i ploràvem d’enyorança de Sió.

2 Als salzes que hi ha al bell mig

teníem penjades les cítares.

3 Allà els nostres segrestadors

volíem que cantéssim,

i els nostres opressors

ens demanaven mostres

d’alegria:

“Canteu-nos algun càntic de Sió.”

4 Com cantaríem un càntic del Senyor

en una terra estrangera?

5 Si arribés a oblidar-te, Jerusalem,

que se m’assequi la mà dreta.

6 Que la llengua se m’encasti al paladar,

si no em recordés de tu,

si no poso Jerusalem

per motiu ben alt de la meva joia.


7 Senyor, fes memòria contra els edomites,

que en la caiguda de Jerusalem

anaven dient: “Arraseu-la!

Arraseu-la fins als fonaments!”

8 Filla de Babel, la devastadora,

sortós qui et pagarà el mal

que tu ens vas fer a nosaltres.

9 Feliç el qui et prendrà i esclafarà

les teves criatures contra la roca.