SALMS

LLIBRE V

 132

 

No desatenguis el teu ungit

(Càntic dels pelegrinatges.)


1 Recorda’t, Senyor, de David

i de tot el seu zel,

2 del jurament fet al Senyor,

com prometé al Poderós de Jacob:

3 “No he d’entrar sota el meu cobert,

ni m’he d’ajeure al llit on descanso,

4 ni deixaré que vingui la son als meus ulls,

ni que s’acluquin les meves parpelles,

5 fins que hagi trobat un lloc per al Senyor,

un estatge per al Poderós de Jacob.”


6 Hem sabut que l’arca era a Efrata,

i l’hem trobada als camps de Jàar.

7 Entrem, doncs, al seu habitatge,

postrem-nos davant l’escambell dels seus peus.

8 Alça’t, Senyor, vine al lloc on sojornaràs,

tu i l’arca del teu poder.

9 Que els teus sacerdots es vesteixin de gala

i els teus fidels esclatin en crits de joia.

10 Per amor de David, el teu servent,

no desatenguis el teu ungit.


11 El Senyor va jurar a David,

amb una fidelitat de la qual no es desdirà:

“Un de la teva progenitura asseuré al teu setial.

12 Si els teus fills guarden el meu pacte,

i els preceptes que jo els ensenyaré,

també els seus fills, per sempre més,

s’asseuran en el teu tron.”


13 És que el Senyor ha escollit Sió,

la desitja per residència seva:

14 “Aquest és per sempre el meu lloc d’estada,

aquí residiré, perquè jo ho he escollit.

15 Beneiré abundosament les seves provisions,

els seus pobres atiparé de pa,

16 els seus sacerdots vestiré de salvació,

i els seus fidels esclataran en crits de joia;

17 aquí faré retrobar la potència de David,

aquí he preparat una llàntia per al meu ungit.

18 Cobriré d’ignomínia els seus enemics,

però al seu front brillarà la meva diadema.”