SALMS
LLIBRE I
12
No queda gent fidel
(Del mestre de cant. Sobre l’octava.
Salm de David.)
1 Salva’ns, Senyor, que no queda gent fidel,
ha fugit la lleialtat d’entre els homes.
2 Falsedat és el que es diuen els uns als altres;
parlen amb llavis aduladors i amb cor
fals.
3 Que el Senyor suprimeixi els llavis mentiders,
i la llengua que parla grandeses,
4 dels qui diuen: “Per la llengua ens imposarem;
tenim els nostres llavis a favor,
qui ens pot dominar?”
5 “Per l’opressió dels afligits,
pel gemec dels pobres,
m’alçaré ara mateix”, respon el Senyor.
“Posaré en seguretat el qui ho anhela.”
6 Les sentències del Senyor són paraules sinceres;
són plata refinada al gresol,
depurada de terra set vegades.
7 Tu, Senyor, ens guardaràs,
ens preservaràs d’aquesta mena de gent,
per sempre més.
8 Els malvats ronden arreu,
quan impera la vilesa entre els
homes.