No queda gent fidel

(Del mestre de cant. Sobre l’octava. Salm de David.)

1 Salva’ns, Senyor, que no queda gent fidel,

ha fugit la lleialtat d’entre els homes.

2 Falsedat és el que es diuen els uns als altres;

parlen amb llavis aduladors i amb cor fals.

3 Que el Senyor suprimeixi els llavis mentiders,

i la llengua que parla grandeses,

4 dels qui diuen: “Per la llengua ens imposarem;

tenim els nostres llavis a favor,

qui ens pot dominar?”

5 “Per l’opressió dels afligits,

pel gemec dels pobres,

m’alçaré ara mateix”, respon el Senyor.

“Posaré en seguretat el qui ho anhela.”

6 Les sentències del Senyor són paraules sinceres;

són plata refinada al gresol,

depurada de terra set vegades.

7 Tu, Senyor, ens guardaràs,

ens preservaràs d’aquesta mena de gent,

per sempre més.

8 Els malvats ronden arreu,

quan impera la vilesa entre els homes.